Ruta pedregosa del team AVSR

Ens cal pedalar i pedalar per estar el millor preparats possible, això si cal arribar a lloc sense està cremats o lesionats, per tant prudència davant de tot.

Diumenge al matí sortida amb en Xavi, ens troben a Sant Gregori, jo ja he vingut pedalant de casa, i a bon ritme, que si no arribava tard.

Iniciem el recorregut direcció a Rocacorba pujant cap el dipòsit de l’aigua de Sant Gregori, llavors al cap d’un tram enllacem la carretera i seguim pujant a bon ritme fins arribar a Adri.

Agafem el desviament del camí de pujar caminant, un cop al inici del corriol seguim per el costat dret seguint el corriol i la pista que ens porten a enllaçar amb la pista clàssica de pujar a Rocacorba. El ritme es ràpid per a mi, vaig controlant amb el pulsòmetre per tal de limitar i no cremar-ho tot al inici de la ruta. La pujada és exigent en els trams on hi ha molta pedra i no és fàcil de pedalar. Per sort hi ha petits descansos que em deixen recuperar-me una mica.

Passat el cartell de Rocacorba em sento les lumbars al costat dret, la prudència s’imposa i miro de treballar fent patir menys les lumbars, una tasca difícil donada la natura del terreny i els nombrosos cops de ronyó que cal anar fent per pujar.

Arribem a la primera antena i agafem l’asfalt per pujar fins a l’ermita. Aquest tram em va be i vaig recuperant-me de les lumbars, en arribar a l’ermita, unes fotos, uns missatgets als companys i tornem-hi.

Rocacorba

La bike i la creu, o la creu és la bike?

Iniciem baixada cap a Granollers de Rocacorba, una baixada que al cap d’una estona es converteix en pujada amb alguns punts prou tècnics que ens fan mantenir les cames calentes.

Comencem el tram llarg de baixada on les pedres son protagonistes. Les forques treballen, però tot i així anem lents per evitar caigudes i fatiga excessiva. Al cap d’una estona el camí és ple de branques, estan netejant les bores i deixen les branquetes al mig del camí, com si no tinguéssim prou feina amb les pedres.

Al fer un gir cap a la dreta, la baixada és menys exigent i les pedres son menys nombroses, però les mans ja estan força cansades i segueix essent una baixada “non grata”. Al arribar a uns 300 metres de la carretera, a la zona de camps de conreu, la cosa canvia, i al sortir al asfalt, buff quin gust rodar relaxat.

Agafem un lateral a la dreta que ens portarà a Sant Martí de Llémena i un cop allà travessem la carretera i iniciem accés a la Barroca.   Aprofito per prendre un gel, l’esmorzar fa estona que s’ha acabat.

La pujada es per pista rodadora, puja, però es pot fer be, de fet anem força estona per sobre del 20km/h, al final com no podia ser de cap altre manera la cosa puja més i per pista molt estreta i malmesa pels senglars, així que el pedalar fàcil desapareix per donar pas al pedalar normal. Interessant entrellat de corriols, algun d’ells molt bonic passant per paratges dels d’estirar-se i gaudir del dia, però és evident que no ho fem. Se’ns està fent tard, la ruta resulta més lenta del que pensàvem.

Al fons Rocacorba, ja hem pedalat una bona estona

Fem un gir a la dreta i comencem a pujar per una avinguda empedrada, que es redueix a pista empedrada i a corriol empedrat. Grans blocs de pedra semblen enrajolar el terra, però els escalons entre ells son prou importants per fer que les tibades de manillar i cops de ronyo per fer avançar la bici es succeeixin un rere els altres.

Aquest camí és llarg, així que el ritme baixa necessàriament fins el moment on un pendent fort  moltes i pedres molles per la pluja obliguen a posar peu a terra. Caminem una estoneta i ens trobem al costat de la cinglera amb unes vistes magnífiques. 

Vistes des del cingle

Alternem caminar i bike fins arribar al que penso que és Santa Elena, no ens queda molt clar que sigui així, no hi ha campana ni creu.

Decidim seguir unes fletxes blanques marcades amb guix que hem trobat fa una estona en la mateixa direcció, ja que pensem que serà més fàcil que baixar el Pedregal.

Mentre fem les fotos

Les dues bikes descansen abans de baixar

Iniciem el camí i en uns metres ja anem a peu fent “Portage” la modalitat italiana que descriu el pringar i caminar.  Potser seran només uns metres pensem, però l’anar en bici és cada cop menys i el “Portage” cada cop més. Fem un tram a peu, de fet costa fer-lo a peu i amb la bici a coll, la baixada és molt dreta i cal anar amb compte. Al cap d’una estona ja podem pedalar, ara cada cop hem de baixar menys, només en llocs on la prudència obliga o la pujada és impossible. En aquesta zona fem el corriol més bonic de la jornada, be podria dir que de moltes jornades, és un tram magnífic. 

Ens allunyem de Girona en comptes d’acostar-nos, però està clar que per el cingle no es pot baixar, així que cal anar a buscar una baixada ciclable.  Anem seguint el corriol que ens porta cap a Amer, i en sortir a la pista ja identifico on som. Ara toca baixar cap a Sant Climent d’Amer, pujar una mica fins a can Pere Puig i agafar el camí del rei fins a can Casademont. Això ho fem ràpid, molt ràpid. De fet menys una pujada que se m’entravessa una mica la resta ho fem a tota vela, buff, quina baixada!

Sortim a Casademont i ens dirigim cap a Constantints pedalant a bon ritme, un ritme que cada cop és més ràpid. Molta estona per sobre de 30km/h, les cames ja no podem, en Xavi està valent i fa de cap de files i jo em limito a seguir la seva roda, i tot i així al cap d’una estona estic amb el pito del pulsòmetre tocant. Fem el darrer pujador passada la granja d’ànecs i ja baixem aprofitant per despedir-nos.

En Xavi direcció a Sant Gregori, jo Bescanó i Girona. Ha estat una bona volta, una pujada llarga que he fet més ràpid que mai i la resta a bon ritme amb unes bones sèries al final. Ens hem quedat amb 75 km +1736 de desnivell i un ritme de 15.2km/h que si tenim en compte el “Portage” està més que be.  

Un altre sortida per sincronitzant-nos per l’AVSR