Falta menys...

Vista des de Rocacorba ahir al matí

Cada dia que passa falta menys, i això passa sempre, però ara ja som molt a prop del inici de l’Alta Via Stage Race 2014. Queda poc més de 15 dies per començar la cursa, dues setmanes senceres i a la propera ja marxarem cap a Itàlia a participar en aquesta cursa.

Finalment i pel que ens ha dit l’organització el nombre d’inscrits total és de 50 persones a la cursa sencera i 10 a la weekend de només tres dies. A mi no em semblen molts, però de fet ells tenen les inscripcions limitades a 100 persones i a dia d’avui hi ha 60 inscrits.

La darrera setmana he estat força aturat, de fet només he sortit 3 dies dels 7 possibles, i a més els he sortit l’un a darrera de l’altre, el que m’ha mantingut aturat 4 dies consecutius.

La sortida del divendres va ser molt curta, de fet no va ni arribar als 20km ja que la roda dels darrera de la Tallboy va fer figa en trencar-se 2 raids. Amb aquest 2 ja en van 5 de raids trencats a aquesta roda, i tots menys un han estat del costat de la pinyonera i trencats per el mateix lloc. Segurament el fet de que la cadena saltés del pinyó gran a sobre dels raids, a de ser el motiu de tal nombre de trencades, de fet ahir revisant els raids es pot veure com alguns d’ells estan tocats, un punt que caldrà resoldre.

Sortida el dissabte per carretera dent una pujada a Sant Hilari, i el diumenge sortida en btt fins a Rocacorba i Sant Grau. Les dues sortides no han estat especialment ràpides, o be podria dir que podia rodar més ràpid, però el que em fa la guitza es que no trobo les sensacions que m’agradaria trobar.

Travessant el Llemana sota el pla de Sant Joan

La veritat és que no puc dir que les sensacions siguin dolentes, però tot i que puc fer les sortides a bon ritme, no tinc unes sensacions motivadores o que em facin sentir be. Potser això és el que jo penso i realment les sensacions son les que son i no poden ni han de ser unes altres.

Val a dir que tot i les sensacions, i fent  sortides on no s’ha anat a fons, els temps milloren, el que no deixa de ser una bona senyal en contrast amb les sensacions.

La mitjana de desnivell per setmana es manté al voltant dels +5000m, la de la darrera setmana ha baixat fins a poc menys dels +3000m, unes xifres que no son dolentes però queden lluny dels +19000 que hauré de fer en 8 dies a l’AVSR.

Ja he començat a fer la llista de coses que m’he d’emportar a Itàlia. La llista surt llarga, ja que cal incloure el material per a pedalar, el de després de la cursa, els del campament (això d’anar amb tenda obliga a dur més coses) i el material per la bici.

Ja tenim els tracks i la cartografia, cal que ho carregui tot al GPS i verifiqui que funciona correctament, no hauria d’haver-hi problema, però sense això no hi ha cursa.

La bici funciona be, ara ja toca canviar els pneumàtics, cables i fundes, revisió a fons, un petit test i deixar-la aturada fins el dia de la cursa. Això no ho he fet mai, però penso que per precaució és el que toca fer, deixem-ho tot en perfecte estat i esperem que durant la cursa no passi res que ens impedeixi finalitzar-la.

Realment durant les sortides que he fet amb la Highball sempre m’he sentit còmode, per tant res fa pensar que durant l’AVSR no sigui així. Penso que el que pot fer que no sigui així pot ser el ritme que ens marquem, que de ser massa elevat pot fer-me patir més del compte.

L’entrenament d’aquest any sembla que ha donat bons resultats, El dimecres vàrem fer la proba d’esforç amb el Dr. Molera. Ara ja fa 3 anys que hi anem amb en Xavi i això ens permet veure quina és la nostra progressió. Jo sobre les dades dels altres anys he perdut greix, també una mica de pes, a priori un fet interessant. Les meves pulsacions en repòs han baixat 4 bpm, i el que és més interessant, que a la potència màxima del 2013 hi arribo amb 10 bpm menys, un fet que també es constata amb la recuperació on novament baixo 10 bpm.

Això i un menor pes, augmenta als meus watts per/kg i segons el Dr. Molera això és nota molt sobre la bici, esperem que sigui així.

Ja ho tenim tot molt a prop, ara és el moment de no dubtar, de estar tranquil i de confiar que amb el que s’ha fet es pot finalitzar la cursa sense problemes, i que per molt dura que sigui estem preparats tant física com mentalment per poder finalitzar-la i gaudir-la com cal.