Pedals del Cister

Cultura i bike

Aquest passat cap de setmana hem fet la primera sortida d’aquest any de més de un dia de durada. De fet ja fa temps que s’havia de realitzar, estava previst realitzar-la cap a finals de febrer, però una inoportuna caiguda meva (de fet les caigudes mai son oportunes!) va acabar amb una fissura a les costelles i vaig haver d’estar prop de 20 dies aturat sense pedalar.

Afortunadament tant els companys com l’organització van arreglar-ho per poder canviar les dates de la sortida fins que poguéssim anar-hi tots plegats.

No sé exactament quin va ser el motiu de decidir aquesta ruta en comptes d’una altre, possiblement que no està molt lluny i que no havíem pedalat mai per terres tarragonines. Igualment crec que ens va motivar força que la volta es qualifiqués com a dura i exigent si es feia en tres dies, que eren els que nosaltres teníem disponibles.

La curiositat també ens podia, no teníem gens clar com podia ser que per fer 220km i un desnivell de 4000 metres tres dies fos just. De fet crec que les dades que es presenten pel que fa al desnivell no son molt exactes, ja que al meu GPS marcava en finalitzar  5336 metres de desnivell per els 223,9 km realitzats, el que fa que sumin més de 1300 metres de desnivell extra del que indica l’organització.

Arriba el dia “D” i sortim aviat per anar cap al punt de sortida de la Pedals del Cister, un lloc fàcil d’arribar i fàcil d’aparcar, el que s’agraeix quan vas a un lloc que no coneixes.

En arribar ja ens espera en Mia, que en un ambient molt distés i casolà ens va posant al dia del que tenim per davant, ens dona el material necessari i algunes notes a tenir en compte al roadbook. Al cap d’una estoneta ve la Gemma que s’afegeix al grup per donar-nos més explicacions sobre la ruta.

Iniciem la ruta, mirem de sincronitzar els comptaquilòmetres, però ens adonem de que cap dels del grup disposa de la possibilitat de fer parcials, i inicialitzar el global és lent i poc pràctic.

En Ricard és qui porta el roadbook, en Xavi i jo portem el GPS amb el track, i iniciem el recorregut darrera en Ricard que molt ràpidament es fa amb el control del roadbook seguint-lo sense masses problemes. El recorregut alterna pistes i senders en els que predominen les pedres, i em recorda bastant certes zones de la Garrotxa.

La Intense, poc comú però molt efectiva. Les pedres son el seu terreny natural.

Tot transcorre be, ens cal descalçar-nos un parell de vagades per travessar el riu Gaià, ja que les passarel·les que hi ha per passar el riu se les havia endut i era massa fons per travessar sobre la bici.

El dia és esplèndid, de fet massa, fa una calor a la que no estem acostumats, jo ho passo malament a les pujades, ja que el meu cos no està habituat a la calor i suo molt, el que fa que els ulls em piquin i que al final acabi fent les pujades que pugen al Comaverd sense el casc, saltant-me el meu primer manament que és: sempre casc i guants.

Les bikes descansan al sol dalt el Comaverd

Dinar, continuar la ruta per pista i arribar al fi d’etapa. Per sort la casa rural a la que estem, Can Duquet, té una piscina climatitzada que ens permet fer un bany de relaxació que s’agraeix molt. Pugem caminant fins a dalt del poble de Forés per tal d’anar a l’únic bar i fer una cervesa mentre la fem petar.

Vistes des del poble de Forès

Sopar i dormir, lo primer bé , lo segon poc. Un dels problemes d’aquest tipus de ruta és que no es disposa d’habitacions individuals, de fet vàrem dormir en un llit de matrimoni, correcte de mida i comoditat, però amb el company equivocat (per dormir), ja que sigui pel cansament o per qualsevol altre cosa els ronquets del meu company de llit no varen parar i per tant vaig dormir poquet.

El segon dia iniciem la marxa fent una visita al parc eòlic, ja que durant un munt de quilòmetres no ens treure’m de sobre els molins, una energia verda, però molt i molt visible, amb un impacte visual elevadíssim. Tret d’algun punt on rodem per corriol la majoria de la primera part del dia transcorre per pistes que en un continu puja i baixa ens porten d’un poble a l’altre a un bon ritme, un ritme que podria ser molt elevat si coneguessis la ruta i el que queda per davant. Parem a menjar una mica a Poblet aprofitant que em de segellar els llibres de ruta i l’hora és l’adient per menjar.

Terra de vins i olis

Desprès de menjar iniciem la pujada a la Pena amb un ritme no molt ràpid, de fet cada un posa el ritme que li va be. Jo pujo molta estona plegats amb en Ricard i anem xerrant sense parar. En Xavi ha posat la directe i de cop el veiem baixar, ens diu que ja queda poc i segueix baixant a la busca d’en Pepe per pujar amb ell.

Moments d'alegria

Parem a fer unes fotos al mirador de les roques del Frare, un mirador natural amb mol bones vistes. Seguim pujant fins que ja no hi ha on més pujar i comencem la baixada fins a l’entrada de la trialera de la Farena. Estem encuriosits per veure com és aquesta trialera, ens han dit i hem llegit que és complicada, però com de complicada.

Inici de la trialera de Farena, on hi ha unes vistes interessants

En arribar-hi, veiem que l’entrada és complicada, massa per nosaltres que en cap cas volem prendre el risc de caure i fer-nos mal, així que fem els primers compassos a peu. Al cap de poc ja ho tenim clar, això es baixa! Anem baixant sobre la bici la majoria de la trialera, exceptuant algun punt que preferim fer a peu per minimitzar riscos. Hem tardat 18 minuts a baixar parades incloses, es el que ha registrat el GPS, una dada lluny dels temps que havíem llegit que feia falta per baixar-la.

Vistes interessants de la zona per on transcorre al rura

Continuem ruta, si baixes has de pujar, així que a pujar be per carretera pista o PR, el millor son els PR, que encara que estan Plens de Pedres (PR) i que fan pujada gairebé sempre (Petit Repatxo) son molt entretinguts i tècnics, ho passem molt be, uns més que d’altres, ja que no son la millor ruta si s’està molt cansat.

Un tram d'un dels PR que cal seguir

Arribem a la cassa rural a la que hem de passar nit “Mas la Torre”. Aquí no cal córrer per anar al bar del poble, està tant lluny que no val la pena pensar-hi. De totes maneres, aviat ens adonem que no fa falta anar a enlloc, els serveis de la casa son molt bons, millor que al bar sense cap dubte. Sopar excel·lent tant per qualitat com per quantitat. Abans de sopar partit del Madrid, desprès del Barça. Anem a dormir, uns més contents que els altres.

Dormir encara menys que la nit anterior. El llit és més còmode, però el company de llit ronca molt i molt, no puc dormir. Passades les 3 del matí decideixo baixar a dormir al sofà de la sala d’estar, on dormo poc més de 3 hores, ja que la mestressa de la cassa matina per preparar els esmorzars i al sentir el soroll de la cuina hem desperto.

Esmorzar potent, molt potent, de tot i molt, així que iniciem la jornada ben alimentats. El cel està tapat, hi ha boira i no es veu res del paisatge. Comencem la ruta que s’inicia amb una baixada molt llarga, segurament amb bones vistes guanyaria molt, però al no haver-n’hi la baixada no te rés d’especial. Un cop a baix, alguna trialereta i comencem la pujada del dia.

A mig pujar travessem la N-240 desprès de rodar aproximadament un kilòmetre per ella. És un tram molt perillós, cal que mirin d’evitar-lo o que el senyalin al roadbook al menys com a molt perillós. La darrera etapa em costa, noto molt el no haver dormit be els dos darrers dies, be, millor els tres, ja que el primer en fer el viatge des de Girona també va fer que dormis menys del que toca. A les pujades el meu ritme es baix, en planer em defenso més be, així que un cop finalitzem l’ascensió del dia no vaig del tot malament tot i que el ritme pedalant en planer és alt.

Ens adonem que si ens espavilem veurem les motos, que hi ha Gran Premi a Jerez, així que el ritme s’incrementa i de forma notable, no fins el punt de fer relleus però anant ja a un ritme realment ràpid.

Alguns senderons trialers fan que les cames es ressentin de cop del esforç de rodar a ritme tant alt, però lluny d’afluixar la cosa continua al mateix ritme o més alt. Els trams finals son novament divertits, res a veure amb la zona de transició pel mig dels polígons. El ritme alt fa que en dues o tres ocasions ens passem de llarg el trencant que cal seguir i que sigui necessari tornar enrere per agafar la ruta correcta.

Ja hi som tots?

Arribem a segellar a l’últim control de pas i es hora de veure les motos, demanem que ens posin la tele i per molt poc no veiem la sortida. Aprofitem per dinar mentre veiem una cursa interessant. Màxima sincronització, al final del cafè s’acaba la cursa i sortim per continuar els pocs quilòmetres que ens queden.

En molt poca estona som a lloc. Allí ens esperen la Gemma i en Mia que ens donen el mallot de finishers de la Pedals del Cister. Aprofitem per comentar una mica l’experiència i fer la foto de rigor.

Ja l'hem feta, tres dies de pedalar

Ha estat una ruta divertida i diferent de les que havíem fet fins ara. Un recorregut força variat pel que fa a pistes i senderons, alguns d’ells més tècnics que d’altres, que poden ser una la delícia pels que els agrada el tema més complicat, i un suplici pels que volen fer una ruta sense complicacions. En general la ruta m’ha agradat, cal tenir en compte que amb tants de quilòmetres és molt difícil aconseguir evitar l’asfalt o algun tram de transició.

El tracte rebut per l’organització ha estat molt bo, ens han anat trucant cada dia per tal de saber on érem, com anava la ruta,... de fet el tracte era molt proper, similar al que et poden donar uns amics que t’expliquin una ruta que han organitzat per a tu. Un punt que sense cap dubte s’agraeix.

Algun punt a millorar hi és, però és una ruta jove, que crec que ens poc temps anirà polint els detalls per fer que tot sigui perfecte.

Un bon punt per començar és tenir una nevera amb beguda fresca per oferir als finishers un glop de vida després de un munt d’hores de pedalar, més ara que comencen les calors. A mi per exemple una Rosita ben fresca m’hagués anat d’allò més be.

No he posat referències als pobles, ni he descrit la ruta en molt de detall, en Xavi ho ha fet molt bé en el seu blog, i no té massa sentit tornar-hi si llegint el que ell ha escrit hi trobo el que va passar, per tant un seguir l’enllaç i ja ho tenim. Crònica Xavi

Si que he fet l’edició del vídeo que vaig anar filmant mentre pedalàvem, de ben segur un record més.

Aquesta ruta la he fet amb la Santacruz Tallboy, la bike ha funcionat molt be, no he tingut cap problema ni pujant ni baixant, el que demostra que les 29er son bikes aptes per a tots els terrenys i tot tipus de ruta, no n’hi ha cap dubte que és una bike polivalent.

La Tallboy, una bona companya de ruta