Quan la premsa especialitzada no ho és.

Resulta que tot i no ser un lector molt assidu, com que m’interessa saber cap a on va el sector de la BTT miro d’anar llegint el que es suposa que és la premsa especialitzada.

Dins d’aquestes publicacions, pots veure les noves tendències del mercat, quines son les noves bikes que treuen els fabricants, els diferents components, en fi, tot el que té relació amb la bike.

Un dels punts interessants a priori és saber si les bicis van be o no, quines son les utilitats de les diferents millores que aporten els constructors, saber si serveix per alguna cosa invertir un munt de diners en una nova bici, algun component o ja està be la que tens. És evident que això nosaltres no podem saber-ho si ningú ens ho explica, ja que tret de que els constructors facilitin bikes de test, és molt difícil poder conèixer el funcionament de les bikes a no ser que sigui a través del que llegim a la premsa especialitzada o a diferents llocs d’internet.

A priori sembla que si en comprar una revista el titular posa súper test i un model de bike, ells hauran realitzat totes les probes i te n’explicaran el resultat de manera objectiva. Això, no és així, de cap manera, els resultats dels test responen a criteris que no son en cap moment funcionals ni dels components ni de les bikes. D’entrada mai he llegit cap comentari que sigui el la línia de dir això no va be, o aquest nou estàndard no aporta res, possiblement per que qui paga la publicitat o el reportatge no en pagaria més en cas de trobar una resposta d’aquest tipus.

La prova de que això és així es el que us exposaré a continuació. La revista Solobici ha fet darrerament diferents test relacionats amb les bikes de 29”, de ben segur un tema que interessa a molts, però resulta que en diferents números amb pocs mesos de diferència modifiquen les seves opinions sobre una bike provada anteriorment sense cap mena de justificació.

En el meu exemple comencem per el test de la Niner Air 9 Carbon que proven al numero 234 en el que la deixen com passa habitualment molt be.

Niner Air 9 Carbon

En el número 239 fan un comparatiu on es proven varies 29er entre elles la Niner Air 9 Carbon i el resultat resulta que és diferent al de cinc números anteriors.

Niner Air 9 Carbon

El que més estranya és que aquestes diferencies son en punts en els que no influeix massa el equipament, com pot ser l’eficàcia de pedalada o la rigidesa del quadre.

Curiosament també solobici  en el número 237 fa un súper comparatiu (ho diu a la portada amb lletres molt grans) on proven la Trek Superfly elite de la que diuen que “es una perfecta opción si lo que quieres es un 29er hardtail para competir a máximo nivel”

Trek Superfly

Igual que passa amb la Niner, en el numero 239 la Trek també entra al comparatiu i també apareixen resultats diferents.

Trek Superfly

Resulta que en el darrer test la Superfly ja no és una bike per competir, ara és per sortides sport.

Si jo hagués decidit comprar-me una Superfly per competir amb una inversió de 4499€ i ara em dièsin que és per sport i només tingues dues estrelles de cinc possibles per a XC, evidentment millor no creuar-me amb el provador que va fer el test, o pitjor, amb l’editor que en funció de qui pagava valorava d’una manera o altre.

És una vergonya que els que fan això s’anomenin premsa especialitzada. Per desgracia una colla més que s’afegeixen als que no fan be la seva feina, una cosa massa habitual en aquest país en el que vivim, on el “donde dije digo, digo diego” es una costum estesa i que no rep cap mena de sanció, ni de tant sols dels lectors que compren les revistes pagant per conèixer una opinió falsa i sense criteri.

Queda massa feina per fer, cal que ens hi posem de seguida.