dijous, 10 d’abril del 2014

Ruta Exigent

Cal anar entrenant-ho una mica tot, i per anar be que el desnivell per km sigui elevat, ja que segons el que ens han dit a l’AVSR la mitja es de 70km +2500 i això no està gens malament.

Aquest dimecres nomes érem en Xavi i jo, els dos membres de l’equip de l’AVSR, per tant podíem fer una ruta a la nostra conveniència sense haver de pensar en res més.

Al final ens decidim a fer l’esperxada curta del 2014 i a 2/4 de quatre estem a punt de pedalar al costat del polígon de l’espa a Banyoles.

La ruta promet, nomes de començar ja comença a pujar de valent per una pista que està en força bon estat. Panxa plena, sense temps d’escalfar i pujada interessant, no és la millor manera de començar una ruta. Les cames s’escalfen ràpid, massa, i em costa agafar el ritme de respiració i de pedalada.

En algun punt el pendent és molt fort, i el terreny està en mal estat amb una única traçada, el que fa que calgui esforçar-se per no caure. Passada aquesta zona i després de un tram de baixadeta tornem a pujar i en un gir pronunciat “sorpresa”. És el camí vell a Rocacorba que puja per la serra de Pujarnol. Pujada molt potent i molt tècnica, escalons, solcs d’aigua, grans pedres, be tot el que un no vol en una pujada.

En una estona sortim a la carretera que puja a Rocacorba que seguim durant uns 2km. La deixem per agafar un trencall a l’esquerra que ens porta direcció a Granollers de Rocacorba, però no per la tradicional pista plena de pedres, no podia ser fàcil, La baixada tradicional és una autovia si la comparem a la pista de baixada. Podríem dir que la pista que baixem es la mara de totes les pistes cabrones plenes de pedres que existeixen. Cal ser molt prudents, no es pot badar ni un segon si no vols anar a terra, i caure a terra és una mala opció.
Vistes sobre sant Martí de Llèmana
Un cop finalitzada la baixada toca pujar de nou, ara la pista tot i no ser una bona pista permet rodar be. Anem direcció a Mieres i enllacem amb un corriol de baixada que vàrem fer als tracks dels volcans. Es un corriol tècnic, però es baixa força be tret d’algun punt on la prudència s’imposa i poso peu a terra.

Arribem a Mieres just al costat de cal Carreter, on vàrem fer nit pels tracks. Travessem la carretera i anem direcció a el Torn seguin una estona per asfalt. És agraït aquest tram d’asfalt, durant una estona pots pedalar assentat sobre la bici, una tasca complicada durant forces km abans d’arribar a aquest punt.

Girem a la dreta per anar en direcció a la Vall de Campmajor, però per arribar a la vall fer alguna pujada que altre. Un cop arribem, direcció a Sant Miquel de Campmajorm i seguim la carretera per un corriolet lateral d’allò més entretingut, pujadors dels que fan mal i zones amb fulles i fang fan que tots els metres costin de guanyar.
Sortim a la carretera que porta a Silet just al costat del bosc de les escultures del que passem just per el costat de la porta. Comença una entretinguda zona per un es belluguen moltes vaques, i entre elles i el fang el camí es totalment impracticable. Per sort el nostre pes ens permet caminar sense enfonsar-nos massa i anem fent via amb la bike a coll.
Corriol de bestiar, impossible ciclar-hi

Comencem la darrera pujada, ni més ni menys que fins a Sant Patllari, i caram, no sé per que els sants els foten tan a prop del cel!! No em queda aigua, tinc gana i estic cansat, per tant el corriol que puja se’m fa dur. El tram final és per pista i és molt més fàcil pedalar per la pista tot i que continua pujant.
Vistes des de Sant Patllari
Sant Patllari
Bona vista des de Sant Patllari, s’ha fet tard, així que cal que espavilem. El corriol de baixada no és precisament ràpid, molta precaució, un parell de punts comptats a peu, molt distret, però molt lent. En sortir a la pista i degut a l’hora decidim baixar per la pista fins a Pujarnol en comptes de seguir el corriol. Un cop a Pujarnol per l’asfalt fins a baix de tot i fem una mica de planer fins arribar als cotxes.

En total 50km i +1630 de desnivell. Hem tardat 4:22, amb una mitjana de 11,4km/h que és molt baixa per el que acostumem a fer. El recorregut és dels que no convida anar molt més ràpid ni pujant ni baixant.
Això si, és un recorregut molt bonic, exigent i molt tècnic, els que vulguin millorar tècnica i els agradi fer corriols complicadets ho passaran d’allò més be.


Ens ha anat molt be el practicar a seguir les rutes al GPS, cal anar practicant, que de no fer-ho es perd la pràctica!! 

6 comentaris:

  1. Ramon ets un CABRÒ el segon paragraf de la crònica m`ha fet mal...Això de la nostra conveniència i no pensar en res mès...es un cop baix!!
    La pròxima sortida conjunta ( si es que em deixeu.. encara que no sigui del marevellòs equip
    AVSR,) no et guardare mès le espatlles...., a la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho deia per l'hora de tornar... ja ja ja
      I tant que volem que hi siguis, nomes faltaria ens ho passem pipa pedalant plegats.

      Amb una cosa has encertat, el maravellos equip AVSR, i es que som la pera !!!

      Elimina
  2. Això si que es bo, veure aquesta competitivitat entre nosaltres.
    L'equip és l'equip, el grup és un altre tema.

    AVSR forever, sempre però pensant amb els companys el que es perderan o d'una altre manera de pensar el que no patiran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No patiran ni gaudiran, això és el que fa mal. Caldra fer bones cròniques i fotos per tenir-los més contents i emprenyats a l'hora

      Elimina
  3. Vols competivitat??? dons Xavi tu tambè cauràs... apa!! TOMA competència!

    P.D; diguem somia truites..

    ResponElimina
  4. Ep, ep, que caure no s'ha de fer, que et fas mal, al menys jo !!

    Si no es somien truites no es fa mai res. A mi m'agraden de patata i ceba ...

    i quan ho veurem això?

    ResponElimina