Fi del manteniment

Ja no hi ha res més a fer, be al menys de les coses que son vitals de fer. Sempre es pot desmuntar el quadre sencer i tornar-lo a muntar, però això seria com treure els mobles fora de casa per escombrar i tampoc cal fer mes del compte.

Aquest cap de setmana he fet un repàs a la Maverick Durance. Fa poc vaig fer un canvi de pastilles de fre al darrera i en el lloc de muntar les pastilles originals corresponent als Avid Elixir R vaig muntar-hi unes pastilles orgàniques de la casa Clarks. Crec que les pastilles eren un pel massa gruixudes, per que en muntar-les fregaven el disc fes el que fes. Vaig pensar que amb un parell de sortides ja estaria la cosa solucionada, però no va ser així seguien fregant. Per arreglar-ho, vaig desmuntar-les i les vaig aprimar una mica amb una llima petita. Amb poca cosa ni va haver prou i ara la roda la volta lleugera.

També vaig aprofitar per substituir la “patilla” del canvi que feia temps que estava tocada a resultes d’un trencament de cadena en un mal moment. Ja feia moltes setmanes que tenia el recanvi, comprat al USA i amb un servei excel·lent d’enviament, ja que en menys d’una setmana va arribar des de Golden, un poblet prop de Denver a Colorado. Pensar que fa uns anys això podia costar setmanes o mesos i que ara en pocs dies trobes el material, el compres i el tens a casa, costa imaginar que no sempre ha estat així.

Un cop substituïda l’ajust del canvi va ser cosa de pocs minuts, ja que amb la “patilla” en perfecte estat no hi ha secrets.

També vaig fer alguns arranjament a la Ibis Mojo SL, ja que encara portava el cargol d’emergència que en Xavi va trobar dins del seu cotxe en trencar-se el cargol que fa d’articulació a la maneta de fre. També en Xavi va portar-me el cargol adequat, només faltava tallar-lo a mida i muntar-lo, però es clar sol no es fa.

També feia dies que calia inflar una mica la roda del davant, ja que tenia petites pèrdues d’aire. El pneumàtic, un Maxxis Ignitor ja començava a mostrar signes de desgast tot i que encara podia rodar, així que en vaig decidir a fer un canvi de pneumàtic. Em feia mandra, ja que les rodes, unes Easton XC One disc, no son tubeless de sèrie i el kit ja fa forces anys que està muntat, així que era fàcil que fos necessari substituir-lo.

Per sort no va esser així i vaig poder muntar el nou pneumàtic sense problemes, El pneumàtic escollit va ser un Continental Mountain King 2.2

En verificar els pesos dels pneumàtics vaig comprovar que el Maxxis es molt mes pesat que el Continental amb una diferència de 180gr entre els dos pneumàtics.

Això ha tingut un efecte agradable sobre la Ibis, ja que entre l’entrada de els Shifters XTR que vaig muntar la passada setmana i el canvi de pneumàtic el seu pes ja baixa dels 11kh i es situa en els 10,990kg en ordre de marxa i encara plena de fang. No està gens malament una bike de menys de 11kg amb un recorregut de 140mm.

Una bike de 140 amb un pes de 10,990 Kg.

Ara ja està tot fet, la recuperació sembla bona i ja fa 12 dies que no surto a pedalar.

Esperaré al divendres per conèixer l’opinió del osteopata , però donada l’evolució no crec que tingui masses problemes per sortir a rodar suau el proper cap de setmana.

Ara ja estic cansat del manteniment, jo el que vull es sortir a pedalar!