GRÀCIES

Gràcies és el mínim que puc dir a tot els meus companys. Avui en saber la noticia de que no podria pedalar i per tant em perdria la sortida del proper cap de setmana a les terres tarragonines, no puc negar que la decepció ha estat important.

No son moltes les sortides que fem durant l’any de mes d’un dia fora de casa i tot i que per aquesta no havia fet cap preparació específica el fet de no poder participar de l’aventura amb la resta de companys ha fet que ho sentis més que pel repte en si mateix

.

Així dins la decepció he trucat per informar de la mala noticia i en Ricard en saber-ho el primer que m’ha dit es: “Ara truco i miro si ho podem canviar, si diuen que si ja parlarem amb la resta dels companys”.

Al cap d’una estona em deia: “Cap problema, no els ha agradat molt però ens permeten fer un canvi de data” Ens hem repartit a qui trucar cada un i la predisposició de la resta dels companys en saber-ho ha estat total. Unes quantes trucades desprès per tal de sincronitzar agendes la cosa ja estava lligada, ja tenim data per fer la ruta.

Ara tinc una mica mes d’un mes per recuperar-me i  posar-me en forma novament, un al·licient extra per fer-ho que es fer una ruta per les terres de Tarragona.

També tinc sense cap mena de dubte una colla de companys excepcionals, la seva mostra de solidaritat ha estat total. A vegades em pregunto si el que m’agrada es anar en bici o amb qui vaig amb bici, de ben segur que una cosa sense l’altre no aniria be.

Novament us dono les gracies per retardar aquesta sortida.

També tinc que donar les gracies a tots els altres que m’heu fet arribar missatges de suport per altres vies, tots ell benvinguts, tots ells positius i motivadors.

Ja us he fotut el rotllo, ara a descansar.