Privilegiats?

Les dues Mojo SL descansen mentre fem una Cola

Segurament per molts el sortir a pedalar no tindrà cap significat especial, per d’altres serà una manera de fer esport o de perdre el temps, per mi el poder sortir a pedalar es un motiu d’alegria, un moment important del que gaudeixo cada cop amb mes intensitat.

El poder disposar de la possibilitat de sortir a rodar els dimecres a la tarda, sempre molt ben acompanyat es per a mi una bossa d’aire net que m’ajuda fer passar la setmana amb un punt mes de força i energia.

Avui mentre pedalava pensava en l’afortunat que soc de poder-ho fer i de poder compartir-ho. No estic molt segur de si això es un privilegi o es únicament el resultat d’una manera de veure les coses, del treball d’un dia rere un altre per tal de disposar del temps i de l’amistat dels companys. De fet sigui el que sigui m’agrada!

Avui la sortida ha estat amb una 26, i amb aquesta ja serà la tercera  sortida consecutiva amb les 26. La bike escollida avui ha estat la Ibis Mojo SL. Feia des del dia 12 de gener que no la feia servir, en total he fet 11 sortides utilitzant altres bikes entre 26 i 29. L’arribada de la Tallboy ha jugat un paper important en aquest estancament de la Mojo.

Ha calgut inflar una mica la roda del davant i greixar la cadena, la resta perfecte. Al carregar la bici al cotxe he de dir que es nota mes lleugera que la Maverick, de fet es 1,5kg mes lleugera i això ja es nota només en moure-la. La seva estètica com sempre hem segueix semblant genial.

En arribar al punt de sortida, en Xavi es presenta també amb la seva Mojo SL. Quina casualitat, no havíem comentat res i els dos hem escollit la mateixa bike.

De fet ara que ho penso de les quatre de les bikes que jo utilitzo normalment en Xavi també les te totes , llavors d’una banda es fàcil poder coincidir ja que els dos tenim els mateixos models de bike, però tot i així, cal escollir la mateixa bike el mateix dia.

En Miquel no ha pogut venir, així que sortim dues Ibis Mojo SL i dos bikers. La temperatura molt agradable, de fet massa. Bufava tramuntana, que al iniciar la ruta ens venia a favor, el cell net i clar, el sol càlid i clar lluïa força alt, per tant ens queda una bona estona de pedalar.

En Xavi sempre te la ruta mes o menys pensada i tot i que dona opcions ell en sortir ja en porta alguna de cap. Avui hem anat direcció a Juià i llavors hem iniciat l’ascens direcció a Sant Miquel, per desviar-nos cap a la casa de les Figues. 

El camí escollit per el guia com no podia ser de cap altre manera ha estat dur, amb unes bones pendents. Per sort la pujada plena de lloses de pedra relliscava molt en estar molla i hem fet una variant menys directa.

En aquell punt he recordat que ja va dir que hem faria purgar una expressió metafòrica que vaig utilitzar per ell i  entre riures així ho ha fet.

Des de les cases de les Figues hem anat seguint el corriol pel que la gent puja a peu fins a poder baixar al lateral que segueix la carretera per la banda dreta. Allí hem fet el mateix recorregut que el passat diumenge fina a la pista que va a Montnegre. Un cop allí hem agafat direcció als Àngels on ens hem aturat a fer una Cola i unes patates fregides.

Mirant el Pirineu (llàstima de no tenir una bona càmera)

La vista des dels Àngels era magnífica tant cap el mar com cap al Pirineu. Normalment la vista des de aquest punt mai decep, avui tampoc.

Mirant cap al Nord-est, tot això es ciclable. Quina sort

Iniciem el descens pel camí vell a Sant Martí. Les baixades son ràpides, els corriols i la pista estan en un estat perfecte pel que fa a l’adherència. Durant la baixada, el plat gran i pedalades en sortir dels revolts feien que les dues Ibis baixessin a un molt bon ritme.

Que be ho he passat baixant! Un cop a Sant Martí retorn al lloc de sortida per la carretera.

En total han estat 33,5km amb un desnivell positiu de 943 metres a una mitjana de 14,9 km/h

Ara el dia ja comença a ser mes llarg i això ens permetrà de fer sortides amb mes quilòmetres, però per avui ja ha estat be.

Sense dubtes som un priviligiats!