Rodant i rodant

Formes i colors

Aquesta setmana no ha estat la millor a nivell de forma física, un refredat que sembla ja mig superat i nits en vetlla han fet que pedalar fos mes feixuc que de costum.

Tot i així des de el passat dimecres he fet un total de 115 km i 2498 metres de desnivell a una mitjana de 15 km/h.

Aquesta setmana era important, ja que es va confirmar l’arribada de les TB despres de molts de dies d’espera. Es cert que no eren bikes necessàries per sortir a rodar, però ja feia molt de temps que voltava pel cap l’idea de fer aquest pas, de fet fins i tot abans de que ens decidíssim per les Niner EMD ja parlàvem de la TB, així que ara esperar es sumava ja a un llarg temps de reflexió i evolució.

Ja el dimecres vaig poder rodar amb la Ibis al costat de una TB i fins i tot provar-la i verificar que la talla era la correcta. Les sensacions varen ser prou bones tot i que jo no estava físicament en el millor moment per valorar res.

Divendres nocturna amb en Marcos, decidim perdre’ns per la muntanya i restem una bona estona sense tenir ni idea de on som ni a on anem. Quina sensació mes especial, perduts, de nit, sobre la bike, ple de camins no identificats davant nostre, al final ens trobem i seguim per camins coneguts. Va estar la primera sortida TB, sensacions bones, però de nit costa definir.

Dissabte sortida amb l’Aleix, com sempre li costa deixar el llit per sortir a pedalar amb el seu pare, però un cop sobre la bike s’ho passa be. A ritme suau el condueixo cap a fer el seu primer Sant Grau, que he de dir que va fer molt dignament i tot sobre la bike fins i tot la pujada final. Jo recordo fa uns anys no poder pujar aquell pendent final, es cert que les bikes d’abans no eren les d’ara, però també és cert que la meva forma física no era la que tocava.

Baixant provo la TB en les trialeres de baixada, l’Aleix baixa per la pista. Faig tota la trialera sense posar cap peu. Noto la Bike segura, en cap cas mes feixuga que la Niner EMD, si mes còmode, sense cap dubte la forca i l’amortidor fan molta feina.

Caldrà veure la seva durabilitat, de moment funcionament impecable

Avui hem anat a fer el recorregut de l’Open BMW a Llambilles amb en Pepe i en Marcos. El tram d’enllaç fins a Llambilles serveix per escalfar una mica. Seguir la ruta amb el GPS era complicat. La humitat es posava sobre la pantalla del Garmin fent una pel·lícula que impedia veure res, essent necessari netejar la pantalla amb el guants. La llum inicial al matí feia molts reflexos i això feia encara mes difícil veure la pantalla.

La ruta era molta estona per corriols, diversos d’elles desconeguts ja que han estat recuperats per l’ocasió, de ben segur una bona manera d’organitzar una cursa i deixar-ne algun benefici als bikers locals. Algunes rampes conegudes molt dures, cal fer atenció al rodar en cursa per no quedar desfondat. Algunes trialeres importants de baixada, estretes i molt pendents. Avui he baixat per llocs tècnics i pendents que no recordo haver baixat anteriorment, no sé si es que últimament he millorat en aquest aspecte o que la TB també ajuda. Disposar de forca i amortidor donen molta mes seguretat en depèn de quins casos.

Ens ha faltat fer la part final de la ruta, ja que en Marcos disposava de temps limitat, però de ben segur que hi tornarem.

El que puc dir de moment es que la TB no m’ha decebut, caldrà fer-hi mes quilòmetres per treure’n conclusions.