Dissabte

Busquem el sol per pujar

Ja en van dos que sortim a pedalar amb l’Aleix, son pedalades suaus per a mi mes dures per a ell. No tardarà molt a poder fer voltes mes exigents si segueix sortint periòdicament, pedala be i a les pujades no acostuma a rendir-se, el que fa que acabi pujant sempre damunt la bike, normalment mai a peu.

Aquest dissabte vàrem començar tard, gairebé a tres quarts d’onze, però es que la temperatura a aquella hora era només de 2 graus positius i això motiva poc. Vam  anar direcció a la Creueta per després pujar cap el Biocenturi i dels camins que surten després de la cadena agafar el de mes a la dreta entre d’altres coses perquè i toca el sol.

Un cop a dalt anem direcció a Can Mascort però abans d’arribar-hi baixem cap el Celrer que anirem seguint fins a gairebé arribar Quart. La riera no porta gairebé aigua i això permet travessar sense problema d’un costat a l’altre en totes les ocasions. Nomes en dues o tres ocasions cal fer atenció a no mullar-se els peus.

Mirant de no mullar-nos els peus

En enllaçar la pista decidim tornar a pujar cap a Can Mascort i baixar pel corriol que hi ha just abans d’arribar-hi. Ara ja es plenament ciclable, un pel massa net, ha perdut el qualificatiu de corriol i en alguns punts gairebé es una pista. Aquest es el preu que cal pagar per tornar a disposar del camí net.

La sortida la vaig fer amb la Niner EMD, l’Aleix Amb la Ibis Mojo. Les sensacions de la 29 100% rígida son diferents de les de la Tallboy, això es bo ja que ens queda recorregut per fer tant amb una com amb l’altre.

En total 21 km i 380 metres de desnivell positiu, no es molt, però tot suma i cal que l’Aleix millori sense patir mes del compte.