Pre tramunbike

Aquest cap de setmana l’he aprofitat a mitges, amb una sortida el divendres, un dissabte que per una cosa o altre va acabar sense sortir ni al matí ni a la tarda i una pedalada el diumenge.

Divendres

Les sensacions han anat millorant, ja que si el dimecres no vaig sortir per el mix al·lèrgia/refredat, el divendres tot i no estar perfecte si que vaig sortir. La sortida, com molts divendres, no és una sortida excessivament llarga. Aquesta setmana va tenir una durada de 1:51, per fer 28km y 492 metres de desnivell positiu, el que equival a pujar a Sant Grau seguint la ruta negra i baixar per la banda de les tres fonts. M’acompanyen en Ricard i en Marcos, tinc ganes de pedalar, fa dies que no surto, però cada vegada que incremento el ritme noto com em falta l’aire. Tot i així el ritme no és lent, els companys de ruta s’encarreguen de mantenir viu el caliu, i tot i que costa vaig seguint.

En arribar a les últimes rampes, no puc més i poso el plat petit cosa que inicialment agraeixo, però que passats uns minuts, ja no noto gens el seu efecte. Noto la bici pesada, com si portés un fre, cada pedalada em suposa un gran esforç, feia anys que no arribava al peu de la última pujada tant cansat.

El fet de saber que ara ja baixaré m’ajuda a superar els petits repetjons que hi ha fins que comença la baixada on la cosa passa  molt millor. En arribar a baix seguim planejant fins arribar a casa a un ritme suau.

Al final la mitjana surt de 15,4 km/h no molt alta, però tampoc lenta, ja que la baixada la fem a l’hora del canvi de llum i la visibilitat es molt dolenta.

Dissabte

Un dissabte sense pena ni gloria fa que finalment no surti ni al matí ni a la tarda, però ocupo el temps amb el MapSource. Durant la sortida del divendres, en Ricard em comenta que no té moltes ganes d’anar a la cursa de Tortellà, que el faran córrer molt, i que per molt que es vulgui anar poc a poc, sempre es va més ràpid del compte.

Això va servir per pensar en fer una sortida més llarga del normal pels diumenges, però que no fos fent les rutes de sempre, així que amb el MapSource vaig anar enganxant diferents recorreguts realitzats, completant-los amb trams de ruta dibuixats. Va sortir una ruta d’un 66km i prop del 2000 m. de desnivell.

Els cims de sobre d'Amer, molta muntanya per pedalar, aquí es on hem d'anar

Vaig començar a trucar al companys fent la proposta i tots s’hi van apuntar, deixant de banda la cursa de Tortellà per fer la nostra pròpia pedalada. 

Diumenge

Hora de sortida a les 7:30 des del pavelló de Salt. Desprès dels minuts de retard habituals estem tots a punt de sortir. En aquesta ocasió som sis els que pedalarem plegats: Pepe, Marcos, Ricard, Xavi, un altre Xavi i jo.

Al iniciar la ruta fa fresca, però les previsions son que el dia millori i que la temperatura sigui agradable, a més quan comencem a pujat el fred desapareixerà ràpid.

Pedalant cap a Sant Climent d'Amer

Tardem poc a començar a pujar en direcció a Sant Grau, amb un inici marcat per les ganes de pedalar, per tant el ritme és lleuger, cosa que al cap de poc fa que ningú parli. La pujada té alguns trams amb uns escalons de pedra que fan que calgui esforçar-se per pujar, mantenint un bon ritme si no es vol haver de posar peu a terra.

Mica en mica el ritme es va adaptant a la sortida, encara ens falten 60km, cal pensar en el que vindrà.

De les poques vegades que en Xavi pedala darrera meu

Arriben al cim de Sant Grau, la primera pujada del dia, i la vista no és molt bona, però tot i així sempre val la pena fer un cop d’ull des del mirador. Iniciem baixada per la trialera, que al haver-hi les pedres humides no dona massa seguretat, però d’una manera o altre tots baixem sense cap caiguda.

Carenegem i baixem inicialment direcció a les Serres, per agafar el desviament que baixa per la font del Bac, passem pel costat de Can Vila i sortim a la planta d’àrids prop de Constantins.

Anem direcció a Bonmatí, però en arribar davant de la fàbrica de Casademont, agafem el camí de Cal Rei que ens porta a fer la segona ascensió del dia.

Durant aquesta ascensió els ritmes de cada un dels components del grup son diferents, el que fa que ens haguem d’anar regulant per no separar-nos massa. Un cop superada la cota màxima agafem la pista que condueix a Sant Climent d’Amer, lloc en el que pararem a menjar una mica per tal d’agafar forces per el que queda de ruta.

Ara ja portem uns 30km i prop de 800mts de desnivell.

On és el camí bo?

Un cop menjats iniciem la baixada cap a Amer. En arribar-hi agafem direcció a la Cellera pel bicicarril, que seguim fins arribar al Pasteral. Un cop travessat el riu Ter busquem el corriol de pujada que s’inicia a la Cova del Pasteral. No el trobem a la primera, però si a la segona. Abans de començar l’ascensió, toca alleugerir-se de roba, les pujades a partir d’ara són exigents, per tant fred no en passarem.

El primer tram de pujada és un corriol que puja amb un pendent fort, com que és un tram recte et deixa veure el que queda per pujar el que fa que mentalment sigui mes dur del que realment és. Un cop superada la primera rampa, el corriol va fent sempre el mateix, pujada forta, tram de recuperació, tot i que no sempre amb la proporció que alguns voldrien.

En Marcos i en Ricard esforçant-se per pujar el tram inical de la darrera ascensió

Després de un tram exigent s’arriba a la pista que puja al Puig d’Afrou i Sant Gregori, que tot i que segueix pujant no és ni de bon tros igual d’exigent.

En Xavi i en Pepe, comencen a estar cansats de pujar.

A partir d’aquest punt trobem un munt de gent, tant a peu com amb 4x4 que pugen cap el Puig d’Afrou, imaginem que per celebrar-hi algun aplec.

Compte amb l'arbre, que el pas és justet

Passem per Can Torra del Plantadís, una gran casa amb un mirador en el que no ens aturem, ja que el temps comença a justejar si es volen veure les motos. Un cop passat aquest punt, el terreny s’endureix i el pendent es manté més d’un kilòmetre per sobre del 20%. Això fa mal, a uns més que als altres, però a tots ens costa un esforç extra fer aquest tram. Fins el cim ja no hi ha cap moment de descans, sempre el pendent es fort, el terreny està ple de pedres i la rampa final que puja de valent es massa feixuga per més d’un dels companys que acaben pujant empenyent la bici.

Seguint la roda ràpida d'en Xavi 

Ja som al punt més alt, passem pel costat de les ruïnes de can Serra del Turonell i iniciem la baixada, inicialment per pista fins a començar a fer corriolets. Els corriols de baixada son verticals, els primers en mig d’una zona de castanyers que en algun punt, tapen parcialment el corriol fent-lo molt interessant i divertit. El terreny està humit i té molt bona adherència, el que dona força seguretat tot i els forts pendents.

Petita remuntada per tal de arribar al principi del següent corriol de baixada, aquest cop entre roures, brucs i pedres, en un corriol que té un inici molt tècnic que deixa pas a un corriol tècnic però ciclable perfectament. Aquesta zona és més tècnica que la primera part, amb diferents ritmes anem baixant fent de tant en tant reagrupaments del grup.

Passem per les ruïnes d’una antiga casa, el Bec de Ju Vell i continuem baixant.

Ara el camí és menys tècnic i més ràpid. Cal anar en compte amb les pedres i les arrels, ja que aquestes al ser molles rellisquen bastant. En algun punt les pluges han fet un solc profund que fa difícil baixar sense que les bieles rebin cops contra les vores, al cap de poc sortim a la pista. Una petita pujada per fer el darrer baixador del dia, aquest tram és ràpid i menys tècnic, un bon final de baixada.

En Marcos s'eforça damunt la seva Santacruz LT

Som a Amer, son més de la una del migdia i encara ens falta tornar fins a Girona. A bon ritme però sense anar a fons agafem el camí de tornada cap a Anglès ,passant per Sant Julia de Llor, seguint pel camí vell fins a Bonmatí. En aquest punt encara queden forces i alguns inicien un canvi a ritme ràpid que el grup segueix, en arribar a Bonmatí, es redueix el ritme i decidim tornar pel bicicarril per tal d’anar més ràpid que el que estava previst en la ruta original. A partir de allí fins el final de la pedalada el ritme no baixaria dels 25km/h, que alguns fins i tot aprofitant el rebuf tenen feines a mantenir.

Segons el GPS, un cop les dades baixades al Garmin connect han estat 66km 1804 metres de desnivell positiu a una mitjana de 14,1 km/h.

Curiosament si processo la ruta amb el IBP Index, aquesta dona un factor de 212, redueix els kilòmetres a 64 i augmenta el desnivell fins a 2420 metres positius. Crec que una diferència de 600m de desnivell és massa gran, i que algú no fa be el tractament de les dades i veient el perfil sembla més creïble el Garmin amb els seus 1804.

Aquesta sortida és un bon entrenament per poder assistit a la Tramunbike amb més garanties de finalitzar en bones condicions. En el meu cas no acostumo a fer sortides de mes de 40/50km i encara que sigui només per l’estona sobre la bici és important acostumar-se a pedalar més hores.

Finalment, de dilluns a diumenge tot i no sortir ni el dimecres ni el divendres aquesta setmana he fet 122km i 3183 metres de desnivell, per tant segueixo en la línia de superar els 100km per setmana, objectiu fixat a principis d’any per així passar dels 5000 km anuals, un repte que sembla assequible, ja que de moment en els quatre primers mesos ja en porto 2000.