Aquesta època de l’any és si més no per les temperatures i les hores de llum una de les millors èpoques per anar a pedalar, al menys pels que no disposem de tot el dia lliure, que som la majoria.
De les darreres sortides, dues les he realitzat amb la Ibis Mojo SL i la darrera amb la Maverick, tot i ser bikes similars en recorreguts no ho son en comportament, cada una d’elles te un comportament diferent, no per això millor o pitjor.
La primera sortida amb la Ibis va ser una sortida on vaig comprovar que el portar les pressions de la forca dins dels paràmetres normals fa que es pedali molt millor. Les dues sortides anteriors, si be jo no estava al 100% notava la bici com molt pesada, com enganxada al terra. Inicialment vaig atribuir-ho al meu rendiment.
A la sortida del divendres, abans de sortir, vaig mirar la pressió de la forca, i resulta que una de les dues càmeres estava a cero. Incomprensiblement, la forca funcionava força bé, però tenia una mica massa de sag, de fet això va ser el que va fer que verifiqués la pressió.
Vaig donar la pressió que em va semblar recordar que hi portava i la forca es notava molt més rígida i sòlida que abans. Durant la sortida vaig notar que la bike anava millor, era com si ja no estès enganxada a terra, era més àgil i ràpida de reaccions, però també rodant en planer i pujada. Varem comentar amb en Ricard, que ja fa temps en algun dels foros on les Ibis eren nombroses, algun dels seus propietaris havien comentat aquest fet, produït però per una variació de recorregut de la forca (talas). Segons ell, inexplicablement el reduir el recorregut de la forca implicava un esforç suplementari a l’hora de pedalar.
En la sortida del divendres, la cosa va anar be, faltava millorar l’ajust de la forca per ser una mica mes dolça, però la bike anava be i jo també vaig anar be.
El dissabte va tocar festa, de tant en tant toca fer altres coses i aquest va ser el cas.
El diumenge sortida en solitari des de Calonge. Vaig portar la Ibis per anar ajustant la forquilla i deixar-la be. Aquesta seria la primera sortida en solitari de l’any per aquesta zona, així que vaig anar a recuperar la memòria per alguns dels camins i corriols que faig normalment.
 |
| La Ibis Mojo SL preparada per rodar |
Pujada a Puig Cargol, baixada cap el castell de Vila-romà, pujada pel dolmen cap a Fitor, baixada a la riera, pujada fins la pista que porta a la carretera de la Ganga, desviament per el dipòsit i seguir per la pista fins al coll de la Ganga i baixada rapidíssima per el lateral de la riera fins el rio de oro.
Al principi vaig aturar-me un munt de vagades per anar jugant amb les dues càmeres d’aire de la Minute, que no recordo mai que fa la del tap vermell i la del negre, així que cal experimentar. Al final de la primera baixada, la que porta al castell de Vila-romà la cosa funciona be, i es que la baixada permet testejar si l’ajust és o no correcte fàcilment. La resta del recorregut be, jo vaig de menys a més, com m’acostuma a passar moltes vegades, que necessito entre 10 i 15 quilòmetres per anar be del tot.
El terreny està malmès per les pluges, hi ha molts de reguerots profunds i cal fer atenció a no ficar-se a dins. Tot va anar be fins a la baixada que porta al rio de oro, on una velocitat molt elevada va fer que no pogués evitar un reguerot profund i ple de pedres, que va acabar fent un tall a la Continental Race king. Dins del pneumàtic el líquid segellador tenia només una presencia testimonial i no va ni provar de tapar el tall, que possiblement fins i tot amb líquid no s’hagués tapat.
 |
| Difícil de tapar, menys encara amb poc líquid |
Feia molt de temps que no muntava cap càmera, un bon senyal sense cap dubte, i al anar a muntar-la m’adono que la que porto es per roda de 29”. Finalment es un tema de posar-ho tot a dins correctament distribuït i inflar. La roda anava perfecte, ni tant sols va quedar gens deformada.
La sortida de dimecres, com moltes vegades, plena de sorpreses.
Ja sabem que anar amb en Miquel és un risc que cal assumir i que assumim amb gust, i això fa que algunes vedades busquen corriols on ja fa anys que no hi son o la la muntanya equivocada.
Aquesta setmana la cosa es va centrar entre Corçà, Monells i Cruïlles, ja que per no anar un petit tros per asfalt vàrem buscar una ruta a través d’un turonet de res que hi ha al mig dels tres pobles. De fet segons en Miquel, només cal arribar al dipòsit de l’aigua i llavors ja es baixa.
No va ser tant fàcil, ja que voltant per un turonet de res vàrem fer 10km, alguns per unes pujades que semblava que poguessin existir en un turó petit, tant per llargues com sobretot per dures.
Finalment vàrem trobar un munt de combinacions per anar a parar al mateix lloc, de manera que ara ja tenim altres alternatives per tornar de la zona de la Bisbal. De fet si no s’arrisca no s’aprèn res nou.
Una altre setmana sortint, pedalant, passant-ho be. Entre les tres sortides 100km, els que cal fer per mantenir l’objectiu de l’any.
No deixa de ser curiós que moltes vegades, jo diri la majoria, juguem amb la suspensió davantera i la fem culpable de tots els mals de la bike, però el que no dediquem tanta estona és a la suspensió del darrera, potser per que sempre ens en refiem de que no perd pressió i la que tenim sempre és la correcta.
ResponEliminaEs evident que els neumàtics amb el pas del temps es van degradant i llavors comencen els problemes, això només passa per un canvi i ara ja podràs fer molts kms per endevant, més, tenint més d'una bike.