Ahir sortida de dimecres, es a dir per la zona de Bordils. Quelcom no acaba de rutllar i no vaig tot lo be que hauria d’anar.
Bàsicament el problema resideix en que mentre el ritme es baix o mig la cosa va més o menys be, però a la que comença a ser una mica elevat, el meu ritme cardíac es dispara i em falta aire, el que fa que tingui de disminuir el ritme si no vull acabar ofegant-me.
Amb aquesta premissa que no coneixia inicialment, hem iniciat la pedalada amb en Xavi, avui el crack no podia venir, treballava de tardes. Anem direcció als Àngels pujant pel camí vell, ens desviem per fer un bucle que allarga una mica la pujada i que finalment ens connecta a la mateixa pista per la que pujàvem.
Arribem a la carretera que va dels Àngels a Madremanya i baixem fins el dipòsit d’aigua pels incendis. Seguim la pista de baixada, però al cap d’una estona ens desviem seguint recta en una de les corbes. Venia pujada, no molt intensa però anava pujant, en Xavi, que ja ha vist que no funciono m’adverteix del que hi ha i s’assegura de que pugui seguir sense problemes el camí previst.
En una estona tornem a estar a sota del dipòsit de l’aigua, hem fet una ruta circular de uns tres quilòmetres o una mica mes que ens han portat al mateix lloc on érem. Interessant el bucle per que sense que ho sembli te un desnivell interessant que fa sumar metres ràpidament al acumulat.
Tornem a baixar per la mateixa pista, ara però baixem fins el final, travessem la pista ample i baixem per un corriol pel que jo feia anys que no passava, ja estava tapat. Ara els que viuen al Mas Vidal l’han netejat i es baixa perfectament.
A partir d’aquí anem en direcció a Monells i iniciem la tornada per corriols i pistes que sense tenir un desnivell molt elevat, en un continu puja i baixa van sumant metres al desnivell acumulat.
En Miquel va recuperant algun dels seus corriols, tot i que ell segur que ja passa per tot arreu, nosaltres hem de posar peu varies vagades per sortejar arbres caiguts i altres impediments que no podem superar. En aquesta zona, passa justa la bike, i comencem amb els peelings a les cames i braços que arriben com quasi sempre plens de rascades i punxades dels matolls que son al voltant del camí o del que es suposa que és un camí.
La sortida s’acaba amb 42km i 1061m de desnivell a una mitjana de 14,7km/h condicionada per que jo no podia rodar a ritme elevat. De ben segur que en condicions normals jo podria fer la volta a un ritme entre 17 i 18km/h, ja que si be alguns corriols eren molt lents, altres zones eren rodadores. De fet en aquesta sortida fins i tot a les baixades anava a ritme no molt alt, segurament condicionat per la fatiga respiratòria en arribar damunt de cada repatxo.
Una sortida mes a les cames, tot suma.
Tal i com molt bé dius, tot suma.
ResponEliminaUna sortida més, no l'esperada, més corriolera, divertida, de pocs kms quadrats de marge però ara aqui, ara allà.
Caldrà que et revisis el problema, a veure si amb els nous antiastemínics queda sol·lucionat, si no, hauré d'acabar mirant propostes per una SS, d'allò per anar a ritme.