Fa ja unes setmanes vàrem estar pedalar per la zona de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. En aquella ocasió els amics de Terrassa ens varen preparar una ruta la mar d’entretinguda que ens fer descobrir una mica la zona per la que ells pedalen habitualment.
 |
| La primera pujada del dia |
El dissabte ens tornaven la visita i en aquest cas érem nosaltres qui els portaven a conèixer la nostra zona.
Sempre que un fa de guia te el dubte de si el recorregut serà correcte, si serà d’un nivell per que tots els bikers s’ho passin be tant pujant com baixant. El ritme de la sortida també és important, ja que si es massa alt alguns pateixen, si és massa baix la volta queda curta o no s’arriba a l’hora al lloc previst, així que sempre tens el dubte de si tot estarà be o no.
La ruta que varem fer ahir començava per una estona de rodar per planer i pista, no és el més bonic, però permet escalfar els motors i anar xerrant una mica tots amb tots, que sempre tenim coses a explicar-nos, més encara si bo ens veiem sovint com és el cas. Això va ser així fins a Constantins, allí seguim una mica mes fins arribar a Can Casademont i ja enfilem el camí que ens porta direcció a Sant Climent d’Amer.
Aquesta és la primera pujada del dia, una pujada per pista, sense cap més dificultat tècnica que la del ritme que un s’imposi per pujar-la. El desnivell a pujar son poc més de 220mts, per tant un patiment curt en cas de patir-lo. Iniciem el primer corriol de baixada, un corriol no massa complicat, on tot el problema son les pedres soltes i els forats que ha anta fent l’aigua. Cal estar atent a on es posa la roda, tret d’això pocs problemes.
 |
| Un corriol de baixada |
 |
| La Ibis SL d'en Ricard en acció |
Un cop a baix cal travessar la riera, que ara porta poca aigua, de fet la justa per donar un punt pintoresc al camí. Algun va estar molt a punt de posar el peu dins de l’aigua, per sort no va passar res.
 |
| Per pocen Pep es remulla els peus |
A partir d’aquell punt es comença a pujar, inicialment per corriol que enllaça mes endavant amb la pista sempre en pujada (excepte petits punts que gairebé no poden comptar com a baixada) fins arribar a Sant Grau.
 |
| Ara toca anar pujant |
Ultima pujada exigent, cal que sigui això per estar segurs de mirar be perquè hem patit per arribar al cim.
 |
| En Ricard fent el cim de Sant Grau |
 |
| El grup dalt del mirador |
Per baixar ningú es queixa, iniciem la baixada i agafem en un moment una trialera curta que ens porta a l’entrada d’una trialera mes llarga que també fem. El grup baixa be i no ens cal massa estona per agrupar-nos de tant en tant i comprovar que tots estem be. Si que ens cal esperar més estona perquè un parell de bikers que s’han afegit al grup puguin continuar baixant amb nosaltres. Un d’ells baixa bé, el segon en les dues trialeres pateix de valent.
 |
| Que estrany, baixar agrada més que pujar |
Deixem les trialeres per agafar corriols estrets i ràpids que enllaçant els uns amb els altres ens porten fins a baix de tot de la muntanya.
Ara ja ens dirigim cap el lloc d’esmorzar, on recuperem forces de sobres menjant tot el que arriba a la taula, finalitzant el cafè amb uns dolços per acompanyar.
Reiniciem la ruta i ens dirigim a Bescanó, allà començarem a pujar a la Miquela però no farem el cim, ja que no parem d’enllaçar corriols i corriolets uns darrere els altres en un continu pujar i baixar. Passat el mig dia la calor és intensa, mes de 30ºC no es una bona temperatura per pujar, i tot i que la majoria del recorregut és a l’ombra, la calor i la panxa plena fan que comenci a costar que el grup rodi a bon ritme.
 |
| Una mica de pujada i tots a peu!! |
Es fa uns petits retocs a la ruta per tal d’adaptar-la a les forces que queden i que arribem respectant el timing previst.
Els darrers corriols tornen a ser dels que demanen ritme ràpid per gaudir-los d’allò més, i això fa que tots els bikers s’esforcin al màxim.
 |
| Els ultims esforços |
L’últim corriol ens deixa just al costat del polígon i en uns pocs minuts som al lloc del que havíem sortit a l’hora prevista les 2 del migdia.
En total hem estat 9 bikers, cap incidència mecànica, proba de que tots fem el manteniment que cal. Un total de 56km i un desnivell acumulat + de 1300m.
Quan a un el porten a una gran ciutat, per mi, Girona, ja ho és, costa imaginar-te quan et diuen que corriolejar és el que farem.
ResponEliminaDic, i ara no m'ho imagino, que Girona no té corriols, en té un munt, massa, cadascun diferent, fàcils, ràpids, durs, técnics, inacabables, bruts, nets, pedregosos, selvàtics, no tinc més adjectius.
Simplement, qualssevol dia es pot tornar a repetir.
Jo no ho hagués fet millor, jo crec que prodies anar per ser el mestres dels mestres de Boy Scout del MTB
Apreciats companys i amics gironins:
ResponEliminaUna ruta molt ben escollida, fantàstica, que ens va fer gaudir de valent, un bon esmorçar i sobre tot uns magnífics bikers que coneixen perfectament la zona i amb els que ens varem sentir perfectament recolçats i acollits.
Una sortida que quedarà ben gravada al nostre pensament i molt propera en dificultats, llargada i desnivell a les que acostumem a fer els diumenges a les nostres terres, potser amb un ritme lleugerament superior al habitual per nosaltres, degut a la joventut i l'empenta de la vostre colla (promitg de 13,7 Km/h.)
Sorpresos pel magnífic paisatge i corriols que teniu a dos pams de casa i que esperem gaudir més d'una vegada en el futur, sobretot si es amb la vostra inestimable companya.
Amics, fins a la propera trobada, gràcies per tot.
Lluís-Fliper
M'encanta la crónica!! m'heu fet sentir allà, entre camins i " corriols"!! Impressionat el gaudir de les bones companyies i d'una jornada com aquesta!!!
ResponEliminaM'haig de possar mes sovint a llegir les cròniques, perque la realitat es que no pareu!!!!
Una abraçada ben forta!