Sortir, sortir, sortir

Això es el que faig cada dia que puc, sortir a pedalar una estona. A vegades la sortida és més llarga, a vegades menys, a vegades és intensa, altres més tranqui-la.

Des del passat dissabte amb els amics de Terrassa han estat ja 3 sortides, el diumenge, el dilluns i el dimecres.

El diumenge estava previst no sortir i així descansar del divendres i dissabte, però el cuc, aquell cuc de la bike va fer acte de presència i al final el mateix dissabte al vespre vaig trucar a en Marcos per si volia fer una volteta suau i curta. Com no podia ser d’un altre manera la resposta ve ser: “si és curta i suau, cap problema”

Així que vàrem sortir a les 8 direcció als Àngels pujant per la vall de St.Daniel, llavors vàrem agafar els corriols que segueixen el lateral de la carretera, (que ara no son tant corriols en la seva part inicial) i en sortir a la carretera vàrem pujar per el camí que es fa servir per pujar caminant.

Pujar per aquell camí no té cap sentit si no és per agafar tècnica pujant, i aquest era l’objectiu, sempre millor anar una mica més preparat per la tramunbike.

 En Marcos no coneixia la baixada que porta a la font de l’Alau, així que vàrem baixar-hi. La part de baix que segueix la riera és espectacular, una mostra de natura en estat pur i amb un corriol tècnic però ciclable.

La font de l'Alau

Des d’allà ens vàrem dirigir a les mines, desviant-nos a la meitat de la pujada per agafar el camí que puja cap a l’esquerra, una pujada que els que la coneixeu ja sabeu com les gasta segons en quin punt.  

Sortim finalment a dalt de la pista que porta a St.Miquel, agafem direcció a l’esquerra i passat el Puig d’Estela agafem una baixada a la dreta que ens porta per corriol fins la trialera/camí de a peu que baixa cap a Girona.

Baixada ràpida per la trialera i de retirada cap a casa.

El que havia de ser curt i suau s’ha tornat una mica més llarg en quilòmetres i força més dur del previst. En aquesta sortida els dos utilitzant 29er, en Marcos la Niner Air9 i jo la Santacruz Tallboy

En total han estat 36km i +885m de desnivell, la mitjana no molt ràpida es queda en 14,3km/h que tampoc està malament per una sortida tranqui-la.

El dilluns tocava repòs, però ben mirat que millor que fer recuperació activa, així que a rodar. En Ricard no em va poder acompanyar així qu vaig sortir tot sol.

Vaig tornar a sortir amb la Tallboy en direcció cap a Bescanó amb la idea de pujar a la Miquela xino xano i cap a casa. Mentre pedalava en planer tranquil tot va anar bé, però en començar a pujar vaig notar les cames pesades així que vaig reduir una mica més el ritme. Al cap de pocs minuts, en estar ja una mica calent les sensacions eren molt bones i en entrar en el primer corriol de pijada vaig incrementar el ritme. Fantàstic, unes sensacions perfectes, vaig seguir ràpid fins a dalt i vaig afluixar una mica en la baixada.

Això es el que vaig anar fent a cada un dels pujadors, pujada ràpida, baixada mes suau.

Al final el que havia previst fer en una hora ho vaig fer en 50 minuts i els 16,5km de la volta amb els seus 300m de desnivell els vaig fer a 18,8km/h.

El dimarts va tocar repòs, que ja se el que passa els dimecres, així que quiet i reposant.

Dimecres, que dir dels dimecres, per a mi sempre son durs, a vegades pateixo més a vegades menys, però acostumen a ser dies de pedalar a ritme ràpid per les Gavarres, el que vol dir que no pares de pujar i baixar, en algún cas per pujades molt intenses.

Aquesta setmana no podia ser diferent, el que passa es que en començar, al trobar en Miquel ens diu si tenim clar que anem a pedalar a 32graus, que potser seria millor buscar un bar i esperar a que fes menys calor.

De fet te raó, fa molta calor, així que decidim anar direcció a la Bisbal per evitar començar pujant al inici, ja que així el recorregut, tot i que puja i baixa ho fa en pendents suaus, el que permet un ritme més ràpid i l’aire ajuda a disminuir la sensació de calor.

Això serveix de poc, ja que al cap d’una estona ja ens estem enfilant muntanya amunt a bon ritme tot i que el pendent de suau no en te res.

A partir d’aquell moment seguirem ja per un recorregut típic de les Gavarres, però aquest cop per zones on els pendents de pujada superen moltes vegades el 20%. Afortunadament les pujades no son molt llargues i això permet fer-les dalt de la bici, cosa que si fossin més llargues, donat l’estat del terreny i que a més en alguns trams ,degut als treballs forestals, el camí és ple de branques, petits troncs, en fi, de tota mena d’entrebancs que dificulten encara més les pujades.

Recorregut cap a la zona se Sta. Pellaia, St. Mateu de Montnegre, els Àngels, i finalment baixada cap a Joià.

El recorregut l’he fet amb la Maverick Durance, que també ha estat la bike que ha fet servir en Xavi, de fet fa poc també varem coincidir amb les Maverick, una cosa que per nosaltres es força normal, però que poques vegades es pot trobar a les nostres terres, ja que de Maverick ben poques n’hi ha.

Un recorregut que ha estat dur, tant pel ritme, la calor, i el propi desnivell. Al final les xifres han estat: 45,5 km, +1217m de desnivell i 15,1 km/h

Aquests darrers dies el numero de sortides ha augmentat i en conseqüència el km per setmana també.  Aviat veurem si això ha servit per alguna cosa o no.