Grup de quatre, Marcos,Pepe, Josep Maria i jo, tots amb bikes de 26”, totes de 140 de recorregut menys la d’en Pepe que es queda en 120.
Iniciem pujada cap a Sant Miquel pel camí clàssic, al comença a pujar el cos comença a entrar en calor i per tant les mans es retornen. En Josep Maria marca un ritme lent, de fet molt mes lent que les darreres vegades que havíem pedalat plegats. De ben segur acusa els torrons i la manca d’entrenament.
Afluixem el ritme i fem reagrupaments de tant en tant. Pugem per el camí que es fa a peu. El terreny està moll però les pedres seques el que permet pujar sense masses problemes.
La Maverick va fantàstica, el compromís entre tracció i eficàcia de pedalada es perfecte. Aconsegueixo fer tota la pujada amb un cero, cap peu a terra. Pugem fins el castell, la tramuntana ha deixat el cel net de núvols i la vista es fenomenal. En aquell moment la tramuntana bufa molt poc i es agradable estar al cim aprofitant la calor del sol.
Fem un ajust a la posició del seient d’en Josep Maria tirant-lo una mica enrere per tal d’anar una mica mes estirat i un cop fet iniciem el descens per el corriol que comença al final de les taules.
El terreny està moll però gairebé no hi ha cap bassa, el que fa que l’adherència sigui bona i les ganes de baixar ràpid arribin al moment. Deixo baixar la bike i agafo els revolts i els obstacle a una velocitat considerable. La bici funciona perfecte, el grau de seguretat baixant es màxim, mica en mica agafo mes seguretat deixant que pedres, arrels, graons passin per sota la bike sense ni mirar d’esquivar-ho. Només la prudència fa que abaixi el ritme, la sensació era de poder anar molt mes ràpid.
Agafem direcció al Àngels per un cop passat el Puig d’estela baixar per el corriol fins a la pista inferior que va paral·lela a la principal. En sortir a la principal tornem enrere per agafar el trencant que porta cap el banc de l’escon. Abans d’arribar-hi girem a la dreta i baixem per el corriol fins a la variant.
Feia temps que no m’ho passava tant be baixant. Que be que baixa la Maverick!!
He anat esperant els companys per tal d’anar mes o menys junts en cas d’algun problema, de fet millor, si hagués baixat a fons fins a baix qui sap el que podia haver passat.
Alguna queixa dels companys en fer un tram una mica mes tapat on calia fer servir els colzes per obrir-se camí.
En arribar a la font del ferro iniciem pujada fina a Can Max, En Josep Maria comença a estar maduret, així que fem petites sèries i l’esperem.
Baixada pel camí que surt davant del Biocenturi i de retorn cap a casa.
Han estat una mica més de 32km i un desnivell de 800mts. El ritme suau, però a les baixades NO, m’ho he passat d’allò mes be.
Ha estat un matí Maverick.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada