No va ser

Ahir va passar, no va ser dia de pedalar, finalment al darrer moment la climatologia ens va impedir sortir.

Ja durant el matí el cel ens anunciava que hi havia aquest risc, ja que amb un mantell de pluja fina anava cobrint la ciutat.

Optimistes com som a mig dia una petita pausa en la pluja ens dona les esperances de sortir a pedalar així que a l’hora prevista preparats per sortir.

Uns minuts abans en dirigir-me al punt de sortida la pluja va tornar a insistir llavors de forma més intensa tot i que no era forta, el que ja  feia veure que tocaria mullar-se. En baixar del cotxe, la pluja segueix i ara l’acompanya el vent.

Dos companys ens ho mirem des de sota el porxo, el dia no es el millor per sortir. Anem xerrant mentre esperem que es confirmi el diagnòstic que cada cop mes sembla ja mes que decidit.

Al cap de uns minuts la proposta d’un cafè calent s’accepta amb ganes i ens asseiem a seguir xerrant, ara però calentets i amb un cafetó.

Una tarda de pluja ens va donar una tarda de converses diverses, una tarda que ja era trista fes el temps que fe,s va acabar fent-la petar una bona estona.

Finalment que es més important, pedalar o compartir una bona estona? 

L’ideal es fer les dues coses al mateix temps, però quan no es pot fer la primera a mi la segona ja m’està bé, molt be.