Montigalà

Dalt del cim del Montigala

Anem recuperant el ritme de sortida que mica a mica s’havia encallat i per diferents motius no ens permetia fer pedalades una mica amb cara i ulls.

Aquesta setmana, ja vàrem començar a millorar amb la nocturna del divendres i el diumenge varem seguir amb una bona tònica.

Sortida de tres 29er i una 26, iniciem ruta direcció a la Creueta per seguir direcció al Biocenturi i seguir per el camí de mes cap a la dreta que puja cap a la pista de Quart/Can Mascort. El fred inicial desapareix ràpidament en començar a pujar i ja hi ha els primers intents d’escapada que fan que algun faci de perseguidor per neutralitzar l’escapada.

Baixada cal el Celrer per desviar-nos pel corriol de la esquerra i seguir en direcció a la cas on sempre hi ha els gossos. Just passar la casa agafem el pujador que hi ha a la dreta. Uf, que n’és de dur, tot i que feia temps que no el pujàvem no tardes en recordar alguns trams de pujada. Seguim fins a la Pista dels Àngels a Montnegre i ens dirigim direcció als Àngels. 

Agafem el camí que porta cap a la riera de la vall interior sense passar per la casa, es a dir agafem el primer corriol on hi ha el cable que tanca. En arribar a baix, veiem que els arbres que bloquejaben el camí estàn tallats, un indicador que ens anima a pensar que el camí està net i que es ciclable. Seguim pel camí que ara es pas de un o a certs llocs de mig, ja que els esbarzers s’encarreguen de tancar el camí sovint. Per sort anem equipats d’hivern i les rascades i enganxades les pateixen les nostres jaquetes i pantalons. La riera porta aigua, no molta, però la suficient per donar un toc mes d’aventura.

En arribar al lloc on es separa el camí cap a la tanca de can llac? o de seguir cap a la pista  veiem que les motos han passat per el costat de la tanca, però nosaltres decidim anar en direcció al Montigalà. Recordem amb en Ricard el dia que vàrem trobar el Francès amb el 4x4 que volia anar als Àngels.

Desprès de fer les pujades exigents que porten al creuament que permet anar cap a la carretera, seguim cap a l’esquerra envoltant el Montigalà mentre gaudim d’unes vistes de Roses i de Torroella amb les Medes d’allò mes espectaculars.

Trenquem novament, ara cap a la dreta fins trobar el camí de pujada que agafem i pujem. En Pepe es menja un altre mosquit, ara sembla que hi ha agafat gust a empassar-se mosquits. Corriol final de pujada fins on es ciclable, allí trobem una bike. Deixem les nostres bikes a baix i pugem a peu fins el cim on trobem dos bikes (un amb bike, l’altre no) Les vistes son espectaculars, la fem petar una estona, fem les fotos de rigor i iniciem la baixada, primer a peu i desprès en bike.  

Baixem per lloc contrari del que hem pujat, en arribar a la carretera seguim direcció Sant Mateu i iniciem el descens en direcció a Quart per la ruta habitual que inclou el corriol de les senglaneres.

Parada a Can Gigi per reposar forces i cap a casa des de Quart, passant per la creueta.

En total vàrem fer 40,5 km i un desnivell de 1036 m+ a una mitjana de 14,4km/h.

En Xavi m’ha fet mirar els Km que he fet, i des del dia 6 estic en els 149km i 3526 de desnivell que no està gens malament.