 |
| Girona de nit des de Sant Grau |
Ahir nocturna, com toca cada divendres. L’anterior no l’havia fet per motius de desplaçaments, però de fet es difícil que em salti un divendres, com també ho es que em salti un dimecres.
Darrerament les sortides del divendres no eren tan llargues com haurien de ser. No se si es per mandra, per que es tard, perquè es de nit, en fi que eren voltes curtes, de fet les dues darreres varen esser accidentades, una per avaria, l’altre per caiguda.
En fi, sigui pel motiu que sigui el record de les darreres nocturnes era de sortides curtes.
La nocturna d’ahir va ser diferent. Inicialment havíem de ser tres els components del grup, però un entrebanc d’última hora va fer que només fóssim dos: en Marcos i jo.
Les bikes, dues americanes una Santacruz Blur LT i una Maverick Durance, jo en el meu cas vaig escollir sortir a rodar amb una doble, ja que a la nit a vegades anar rígid 100% pot donar algun problema.
L’ inici de la sortida ens porta direcció a Bescanó per buscar la passera que travessa el riu. La temperatura inicial, fresca però confortable. Equipat amb pirates, mallot de màniga curta i jaqueta d’hivern prima.
Una nit especialment fosca, ja que la lluna creixent està en la seva primera fase i pràcticament no fa cap llum. Decidim pujar a Sant Grau per la font d’en Coromines i seguir per la pista tradicional fins a dalt. A mida que pugem sentim calor i es necessari descordar-se la jaqueta. El ritme es lleuger, però no es ràpid com ho va ser el dimecres.
Anem equipats amb dues llums cada un, un Power leed i un karma en Marcos i jo amb dos Karma, durant la pujada la potència de les llums al mínim es suficient per tal de rodar correctament. Comentem que feia molt de temps que no pujàvem per aquella banda, possiblement un any.
En arribar a la primera torre elèctrica sortint de la zona dels castanyers es nota una aire mes fred, però la pujada que ens queda per fer fa que no ens amoïnem per la fred i que ens esforcem en pedalar cap amunt. En arribar al peu de la última pujada, on hi ha el creuament decidim parar uns moments per gaudir de la vista. Les llums de la ciutat llueixen d’una forma especial en la foscor.
Hem trigat uns 50 minuts per arribar fins aquest punt,. Mentre estem aturats el soroll d’algun animal nocturn es deixa sentir molt proper a nosaltres, possiblement un senglar, ja que el soroll es força important. Penso amb en Xavi que surt sol de nit, es normal que algun lloc doni mal rotllo, de fet en aquell moment som uns animals mes a la natura.
Decidim baixar per la baixada dels saltants, però resulta que trobem una autovia. Han netejat i reparat la pista fent-la molt ample i perdent així el seu encant. El terreny està molt solt, caldrà temps i pluges per compactar-lo. Baixant cal extremar les precaucions, no et pots confiar, la roda del davant perd molt fàcilment l’adherència i no es pot anar massa ràpid.
A mig baixar agafem el corriol que fa la transversal amb l’altre pista. Quin canvi, fins i tot la part ample sembla estreta venint de on venim. La zona final que es mes corriolera es fantàstica, el camí no es veu, sembla que s’obri en arribar-hi. Fins i tot amb les llums a la màxima intensitat no es veu mes enllà de uns 5 metres, en perdre la visió un mur verd de natura es tot el que es veu. En apropar-te el camí apareix davant teu com si les branques s’apartessin, es màgic.
Intercanviem les posicions amb en Marcos per que pugui gaudir e l’experiència, llavors anant al darrera, segueixo una bike que s’endinsa en el bosc fins a sortir a la pista de les tres fonts.
La temperatura ha baixat molt, això sumat al fet de que nosaltres també em baixat fa que comencem a notar el fred a les mans i peus.
Iniciem el retorn per la pista que va seguint el riu. Rodar per la pista comporta un sacseig constant, ja que pel pas dels camions el terreny fa unes petites i constants ondulacions que son força molestes.
La humitat i l’aire que corre prop del riu fan que les mans i especialment els peus vaguin agafant cada cop mes fred.
Arribada a casa amb 28 km y un desnivell de 528 metres, una mitjana de 15,7 km/h.
A veure s anem agafant bon ritme de sortides nocturnes. Potser també podem quedar algun dia amb en Xavi, així no anirà sol.
Sortir de nit té aquesta sensació que descrius, o tot és perfecte o bé hi ha moments de mal rotllo, que en definitiva saps molt bé que l'animalot que et pugui sortir o no, té més por que tú però, és el que hi ha.
ResponEliminaAra els divendres no surto de nit, surto a partir de les 15:30 h aproximadament i sí que agafo llums, no fos cas i de fet més d'un dia els he hagut d'engegar.
torna el fred de nit, per tant dona mal rotllo sortir encara que potser un dilluns o dijous pugui sortir sempre són voltes curtes i a més per pista ample, si no, la parenta s'ho agafa malament, tot i que és veritat, no en té ni punyatera idea del que faig.
Estaria bé fer una nocturna, anar a sopar als metges o a qualssevol altre lloc i tornar a pedelar......., això ja ho varem fer un cop, per que no dos?.
Ramon, per mi no et preocupis, sol és el meu habit, de fet ja fa molt que surto sol excepte es clar dels dimecres i dels dies que quedem.
Aquesta setmana, sense anar més lluny, dimarts, divendres, dissabte... i així van passant.