Ràpida i freda

Així va ser la sortida d’ahir.

 D’una banda la tramuntana que bufava tot i que podia ser mes intensa era ràpida, sobretot si et tocava de cares, també era freda. Per sort no hi havia neu a muntanya i això va fer que no fos gèlida.

D’altra banda els tres bikers (Xavi, Miquel i jo) no se si per combatre la fred, varem imprimir un ritme ràpid, que podia ser-ho mes, però que a mi ja em va estar be. Si puc anar rodant a aquest ritme s’anirà consolidant un bon ritme de pedalada. Un cop consolidat pujarem un graó mes.

Iniciem pujada cap els Àngels amb la idea de posar-nos a raser del vent.  Pugem per el camí de Can Valldemia  a bon ritme. Allí no toca l’aire i pedalar es força agradable, només el tros del final se’m fa una mica feixuc de mantenir el ritme. En arribar a dalt aprofito per alinear el seient ja que no estava del tot recte i feia que la cama esquerra treballes malament. De fet avui el genoll esquerra m’està fent la guitza tot el dia.

Seguim pujant i anem a buscar la carretera dels Àngels, baixem un trocet direcció a Madremanya per pujar cap el dipòsit de l’aigua, seguint la pista direcció cap a la Font Picant.

Decidim mirar si es pot arribar a la tanca de Can Llac, el primer tram que es pista ja està net, be net d’aquella manera que deixen tot el brancam a la pista, però es pot passar. En arribar al corriol, només podem fer uns 70 metres, desprès un munt d’entrebancs ens barren el pas i decidim tornar enrere.

Fent una mica de volta anem direcció a Madremanya, el dia es molt curt i no queda massa temps per pedalar. Un cop a Madremanya fem el retorn clàssic per l’interior evitant circular per la carretera al menys la primera part. En algun punt la tramuntana es deixa notar de valent.

Sortim a la carretera i direcció a Sant Marti Vell i Bordils.

En arribar veig que tinc la roda del davant punxada. Feia molts de mesos que els dimecres no teníem cap punxada. El motiu es una punxa considerable clavada a la roda i de ben segur a dins no hi ha líquid segellador.

En arribar a casa la vaig treure i era una punxa similar a un clau. Efectivament no hi havia líquid. Un cop reomplert, inflar i ja està, a punt per rodar de nou.

Varen sortir 30km i 700metres de desnivell + en 1:53, el que fa una mitjana de 16.3km/h, la més ràpida dels darrers 30 dies.

Queda molt camí per fer, quina sort. L’anirem fent amb la bike si es possible. Miraré d’anar millorant, al menys en el passar-ho cada cop mes bé.