De fet cap dels que hem parlat del tema hem mostrat un interès alt en anar a realitzar aquesta cursa, dons si be tots hem fet el recorregut al menys una vegada i sabem que la baixada des del Pas dels Lladres cap el collet de les Cabanes es impressionant i que el descens pel PR/GR desprès del collet de les cabanes encara ho es mes, també sabem que les pujades després de la creu de Maians son el que son: inciclables.
Fins i tot el crack ha de posar peu i això ja nostra quin es el grau d’exigència d’aquestes pujades. Llavors els quilòmetres que queden d’ascensió son durs psicològicament ja que la pista es un munt de rocs (garden rock que en dirien els anglosaxons) que allarga tot el que la vista es capaç de veure que es molt, i el saber que quan arribes al lloc on penses que ja s’acaba encara continua fa que la motivació general sigui baixa.
Així que desprès de la conversa d’ahir amb en Ricard el tema queda tancat, quedarà per a un altre ocasió o per cap, qui sap, el temps ens ho dirà.
Interessant com a repte físic i mental si que ho era, de fet tots haguéssim acabat si no es presentava cap problema, però tot i sabent això una cursa sempre es un punt de comparacions, un moment on mires de donar el millor de tu fins i tot desprès d’haver acordat amb els companys que anirem tranquils (recordo Tortella...)
Ens caldrà un repte global, que ens faci competir a tots en equip, cal que tornem a les 24h, de Ligure o no ja es un altre cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada