Vista des del MontigalàAvui sortida de dimecres amb en Xavi i en Miquel, en Xavi com ja havia anunciat tenia ganes de saber on érem ( coll..s mira que és fàcil saber on ets!!) i per això hem iniciat una volta que es preveia llarga i intensa.
Comencem pujant als Àngels pel camí vell, per baixar fins agafar la pista que va a Montnegre, seguim fins a Sant Mateu de Montnegre i un cop allí fem el bucle que ens porta gairebé a Montnegre. La baixada era plena de sauló i petites pedres que sumades als pilons de fulles generats per la força de l’aigua al escorre muntanya avall feia que la confiança en la bike fos entre poca i molt poca, així que baixant amb prudència hem arribat a la riera i llavors a pujar fins a trobar la carretera asfaltada.
Hem agafat direcció a Sant Mateu un altre cop, per agafar el pujador que va fins el Montigalà, que deu-n’hi do. Un cop a dalt en Miquel ens ha fet pujar fins el cim, ja que si no, que hi fem aquí? Dos han pujat la bike fins al cim amb ella a coll el tram que s’ha de fer a peu, jo no, jo l’he deixada al cap d’uns 10 metres de pujar a peu pel caminet que porta al cim. Allò no és ciclable ni pujant ni baixant!!
Baixem direcció a Monells, per anar fent variacions per pistes que ens han conduit a la carretera de Santa Pellaia just a les Pinedes que indiquen com pujar als Metges. Allí hem decidit pujar per sota la línia, el crack ha dit “si fins hi tot hi passen les motos”, llàstima les marques eren el rastre del pas d’un ramat forces vegades. Tot i així un cop a dalt la línia el camí era ciclable, però en la seva part final les nevades van fer-hi mal i ningú ho ha netejat, així que una mica de “pista americana” amb allò d’ara salto per sobre, ara passo per sota, ara m’arrossego, ara no, en fi BTT. Tornada per aquella granja que no recordo mai el seu nom, però diria que es Mas Vidal, que condueix a la meva pujada preferida, enllaç per la pista fins a Madremanya i retorn per carretera (a petició meva) fins el punt de sortida.
En total han estat 47 km i 1233 m de desnivell positiu a una mitjana de 15,5 km/h. He de dir que avui no se ben be perquè algunes estones m’ha costat seguir el ritme, ja que les cames no estaven per gaires alegries amb dolor a la cuixa i el maluc durant tota la pujada als Àngels i a més tenia la sensació d’estar “buit” amb les piles descarregades. Es cert que la temperatura no era molt elevada, uns 30ºC, que per l’època està molt bé, però el nivell d’humitat era molt alt el que feia que no paréssim de suar i que al menys a mi el pedalar se’m fes feixuc.
Segurament el que el diumenge fes la darrera part de la volta (pujada al Puig d’Arques) sempre amb el 40 posat tot i que el ritme no era molt elevat i llavors no vaig notar que sobrecarregués ni les cames ni les lumbars, han estat els culpables de les molèsties que he tingut avui.
Be no se si amb això en Xavi ja sap on som o no, jo ja ho sabia abans de sortir!!, però es el que te rodar en grup, s’ha de fer de tot. Aquestes sortides exigents, que no extremes ni molt menys t’ajuden a entendre que fas, perquè, i el que queda per fer, que en el meu cas es molt, però mica a mica anirem fent camí.
Que la ruta no seria fàcil això ja t'ho podies haver imaginat, per això durant les "teves" vacances t'has anat preparanr diariament, encara que sigui poc o molts km a les teves cames ho has fet.
ResponEliminaEl que si ha quedat clar és que les vacances i el rodar no t'ha sentat bé, no hi ha excuses, un biker com tu, descansat i preparat com estaves no tenia de defallir en cap moment, i no ho has fet però tampoc has seguit el ritme que et marcaven.
Ara, tornaràs a sortir en grup, ja sigui amb nosaltres o amb el grup de Girona per tal de possarte al ritme de grup, anant sol pel que veig no t'ha sentat bé.
Els 33 primers km que ja devia ser quan portaves els 1.000m de desnivell eren la primera part dels que seran els 100km, llavors et quedara pujar als metges, arribar al Puig d'Arques, baixar, tornar a pujar per la banda dels castanyers i llavors quan ja en portaràs 2.000 i pico ens arribarem als 33 km teus per acabar de rematar-ho tot, així que ja ho saps, MENTALITZAT de que les coses són com són, DURES, ep, un mal dia el té tothom i això sempre es perdonable.
Visita al cap d'uns 20 min. d'anarte'n d'en Marcos, havia vingut a casa del seu cunyat i ha sortit a fer una volta per Juià i soposo pujar als Angels, un altre que li caldrà apretar fort per fer el que li espera, no hi ha excuses, encara que persona més patidora que ell no i és.
Tant dir, i al final seré jo mateix el que fallaré.
La data dels 100 ó més és pròxima, jo crec que el 18/19 de setembre és una bona data, tots ja heu tornat de vacances, satisfets, descansats i amb prous dies per haver agafat ritme.
No calen excuses, les coses son com son. Per la meva banda crec que el problema que tinc es que segurament no descanso prou be i això em produiex un estat de fatiga que no em deixa rendir com caldria.
ResponEliminaNo te sentit que al cap de poca estona d'anar amb la bike ja estigui "cansat" no per no poder seguir pedalant, però si que tal i com diu el crack "no tinc xispa".
Darrerament pocs son els dies en que realment em sento descansat i be. Es possible que sigui un problema d'hores de son, que en el mau cas estan al voltant de les 6/6,5 hores diaries cap de setmana inclòs.
Es possible que siguin altres coses, fins i tot que estic al meu límit, però aquesta no es la sensació que en tinc.
Per els 100, estic més que mentalitzat, sense cap dubte 100 per les gabarres son molts de kilòmetres i molt de desnivell. No podem pensar que es un no res, tot al contrari, segur que es mes dur que molts altres reptes que haguem fet.
Be caldrà que em possi en forma be per mes entrenament o per aconseguir aquest punt que ara no aconsegueixo de descans per dir-ho d'alguna manera.
Has de mentalitzar a la teva dona que de tant en tant dormir també es bó, lo altre també...., però s'ha de descansar, fer una veda temporal.
ResponEliminaUn altre aspecte a lo millor és vitaminarte, no no, deixem-ho correr que llavors tiraras massa i, ni dormiràs tu ni tampoc l'altre.
La primera opció, malament si aquest es el problema, la manca de son no es per aquest motiu.
ResponEliminaEl fer una tanda de vitamines es una opció, de fet anys enrere al arribar el fi de l'estiu sempre feia una tanda de complements naturals per ajudar a l'organisme desprès de les calors d'estiu.
Mirarè de dormir mes, a veure si això ja ajuda una mica, si no farem una mica de revisió, qui sap potser som com els cotxes i cada 20000km ens toca revisió.