Finalment la Mojo s’ha tornat a reencarnar, en el que es la seva tercera vida. El quadre ha passat per ser una 140 en el moment de la seva compra,una 160 durant un poc temps mentre compartia components amb la SC Heckler i desprès de un temps d’estar tancada al traster dins d’una caixa ara he reviscut muntada amb 140, el seu disseny inicial.
El Muntatge reprèn alguns dels components originals de la bike, ja que aprofita la forquilla una FOX RLC 140, els frens que son uns Hayes nine carbon amb discs de 180, i el seient un fi'zi:k – aliante.
La direcció una Cane creek IS3 també procedia del muntatge de la Ibis 160, la potencia una goka 110-5º procedeix de la època de la KTM així com el manillar scrath de doble alçada.
L’amortidor es un rock shoch monarch que vaig comprar per el muntatge 160 de la Ibis.
Hem iniciat el muntatge amb l’Aleix i mica a mica hem anat muntant els components i desmuntant-ne altres de la Cannondale com per exemple els frens. Mica a micaanem veient els resultats del treball i val a dir que la Ibis es maca, molt maca i amb l’acabat carbon per a mi te un toc especial.
La majoria de components son negres, menys les rodes la forquilla i els frens, el que li dona una imatge interessant tot i que els components son de gama mitja.
Les Cross Max tenen una imatge molt maca, habitual en les Mavic, que donen un aire especial a la bici, de fet les rodes i la forquilla crec que son responsables de la imatge de la bike, la resta no destaca però no desmereix.
Ajustatge de canvi i frens, posició del seient i ajust de les pressions dels amortidors. Es curiós que amb la diferència de pes de l’Aleix i la meva que es de uns 15 kg cal baixar molt la pressió de la Fox, deixant-la a 45 psi, impracticable per a mi per massa tova però molt efectiva i absorbent per ell. El monarch ha passat de 170 psi a 110 psi i amb això obté un sag del 20% però no te moviment al pedalar.
El pes de la bike amb aquest muntatge es de 12,385kg un pes que no està malament si es te en compte que es un muntatge amb components aprofitats i que es tracta de una bike de 140/140.
L’Aleix molt satisfet després de la sortida, troba la Ibis més còmode que la Cannondale, puja millor i baixant no hi ha color, en paraules seves “uala, com traga”, be es una sensació que molts de nosaltres hem sentit alguna baixada al provar una nova bike o suspensió, per tant ja sabem que vol dir.
Ara falta anar rodant dies i dies per tal de consolidar la bike i sobre tot el biker, un esport que segur l’ajudarà a entendre moltes coses de la vida.
Renoi, quina sort que tenen alguns, si jo amb 15 anys hagués tingut a les meves mans una Ibis i m'hagués aficionat a la pràctica del MTB segurament potser ara estaria a l'alçada d'un crack com en Miquel, dic potser, doncs mai se sap.
ResponEliminaPoder disposar de dues Ibis i les dues ben preperades és tot un luxe, un luxe que pot ser amb una setmana de plaç o més també podré gaudir.
Es evident que l'Aleix té de notar millorar, rodar sobre una pedra amb un "rigid" o fer -ho amb una "alfombra" és molt diferent, ara bé tal i com comentavem ahir ja es calmarà el primer dia que tingui un ensurd doncs una 140/140 i amb un pes com el seu, baixant s'ha d'anar amb cura.
A disfrutar del MTB i de la Bike, per això i són i per això estan les vacances.