diumenge, 21 de març del 2010

Celebració


Avui ha estat un dia en el que m’he sentit orgullós de ser propietari de la meva bike, i això no passa cada dia, be pot passar que cada dia pensi que la meva bike funciona be, o que desprès de rentar-la la vegi maca o fins i tot molt maca, però avui han estat els altres que m’ho han dit i això ja ho fa diferent.

Ruta per la zona de Sant Grau, ha estat necessari travessar el riu per la sorrera que està prop de Vilana, ja que el cabal que porta el Ter fa que sigui impossible travessar-lo prop de Bescano, on ho fem normalment. Pujada per la baixada dels saltants, si, ja sé que sona estrany pujar per una baixada, però es que normalment baixem per aquest camí en comptes de pujar-hi. Avui portava la Ibis, i que be que puja la Ibis, més encara si el terreny es molt trencat o ple de pedres, en aquestes condicions cal obrir el propedal del RP23 i la tracció es perfecte.

Un cop a dalt d’aquest pujador hem vist que hi havia molt de trànsit, no és normal tanta gent per Sant Grau, però nosaltres hem continuat fins a pujar al cim hi allí si que hi havia molta gent. De fet es molt possible que el grupet de ciclistes fos de mes de 20 bikers, el motiu segons els comentaris es que per la zona de les gavarres es impossible pedalar pels arbres caiguts.

Un cop a dalt un biker ha arribat amb una KTM speed RC 1.0 i no m´he pogut estar de dir-li “bona bike la que portes, jo en tenia una d’igual”, llavors parlant amb ell i els seus companys han elogiat la meva Ibis mojo SL, també ho han fet amb la Intense d’en Ritrasse. Està bé quant elogien quelcom que es teu, fixant-se en detalls com el diametre dels discs, la marca dels mateixos, be, que ho feien saben el que deien i això m’ha agradat.

Baixada cap a Sant Gregori en busca i captura d’en PP que ha iniciat el descens per compte propi i no l’hem recuperat fins el restaurant on hem esmorzat, un esmorza de festa, dons tenir dos Josep a la colla permet una bona celebració amb bunyols, tortell i cava.

Han estat poc mes de 30 km i uns 530 de desnivell +, res de l’altre mon, però finalment pedalar es el que compte.

1 comentari:

  1. Felicitats a tos els Joseps, doncs el divendres va ser el dia per a molts, encara que d'altres també cel·lebraben el dia del pare.

    Es clar que veure circular bikes que has tingut t'aporten nostalgia o no depenent de l'ús que vares donar a aquesta, però el que hem de tenir clar i aixi tal com dius ho veuen els de fora es que les nostres bikes són ESPECIALS, fora de lo normal, el fet queda demostrat que per la muntanya no en veus gaires per no dir cap.
    IBIS en veuràs les nostres i poca cosa més i ara que no hi ha importador encara menys.

    MAVERICK, potser en tota la provincia de Girona deuen ser les dues úniques, al menys en el model DURANCE.

    NINER, crec que aniran a més sempre hi quan la producció de les mateixes creixi i l'importador cumpleixi ( tasca no dificil), ara per ara potser en corren 3 de EMD i dues AIR, la resta són de revista.

    ResponElimina