dilluns, 15 de març del 2010

Snow bike


Ahir vaig tornar a pedalar després de 10 dies sense fer-ho per culpa d’un refredat que a hores d’ara encara no he aconseguit fer totalment fora i encara em ronda.

La veritat es que ahir encara que refredat el meu estat ja era acceptable, així que tot i que era possible que fes força fred degut a la neu que encara hi havia acumulada, equipat d’hivern a les 8 del matí al punt de trobada.

Som un grup reduït de quatre genets, de fet poques vagades som més últimament, que donades les intenses nevades de principis de setmana decidim fer una ruta per camins amples, be de fet per pistes amples, així que ens dirigim cap a Sant Miquel. L’inici de la pujada es fa bé, hi ha fang, però no és enganxós, el que permet pujar força be.

Mica en mica es va veien mes restes de neu als costats de la pista i als llocs ombrívols, però poca pel que ens pensàvem, així que en arribar al desviament per agafar el camí de pujar a peu decidim provar-ho. Comencen a haver-hi arbres i branques caigudes que dificulten el camí i que ens fan baixar de tant en tant. Cada cop hi ha mes neu, fins el punt que ja no podem fer res mes que pedalar per sobre de la neu tota l’estona. En alguns punts el gruix es important i ens veiem obligat a anar a peu.


Un cop a dalt i ja animats a fer el que calgui decidim baixar per el corriol i aquí la cosa es complica força mes, ja que no es veu gens el camí i alguns trams cal fer-los amb la bici a coll esquivant arbres i branques caigudes.

Un cop a baix agafem direcció al Angels per la pista que es plena de neu, però hi ha roderes de 4x4 que son prou amples per pedalar dins de les mateixes rodant força be.

Tots els camins son molt plens de neu, així que decidim anar baixant cap a Quart, pero cada cop mes es necessari baixar de la bike per passar per sobre o per sota dels arbres caiguts o trencats. Arribats a Can Mascort agafem la pista cap a Quart esperant que sigui ciclable, però no es així, a pocs metres del principi mots arbres caiguts impedeixen pedalar per la pista i durant alguns quilòmetres es habitual caminar, pedalar, ajupir-se o saltar per anar sortejant les restes del bosc que son al mig de la pista. Sembla que no pugui ser, la muntanya està molt malmesa, sembla que una colla de brètols l’hagi espatllat volent en una manifestació de follia.

Finalment arribem a Quart, esmorçar i cap a casa. En total poc mes de 30Km i de +500 de desnivell, que tot i que poden semblar pocs a mi n m’ho van semblar donades les condicions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada