Repetim?

Sí, repetim, i no nomes una cosa, ja que repetim el sortir a pedalar, amb els mateixos companys que ahir i a més fent el mateix recorregut que dimarts.

És el que te passar-ho be, que pots tornar a repetir-ho més vegades i no et sap gens de greu. Així, aquest matí amb en Ricard i en Marcos (en Pepe sembla que quan plou el dia abans no està motivat) hem sortit a fer una volteta amb les BTT.

La veritat és que ahir al anar a dormir semblava poc probable que avui es pogués sortir a pedalar ja que una pluja intensa queia sobre Girona, però aquest matí a les 7 el cel estava clar i això vol dir que res d’excuses i a pedalar.

Sortim a les 8 des de casa, ja que en Marcos ens ha trobat al sortir cap el pavelló de Salt i ja hem anat per feina al no haver de esperar en Pepe.

Iniciem direcció a Sant Grau, ja que és un lloc on no acostuma a haver-hi molt de fang desprès de ploure, i casualment comencem pujant per la font d’en Coromines tal i com varem fer el dimarts amb en Xavi i en JM. En arribar a dalt del corriol i trobar la pista que puja en Marcos agafa el corriol de baixada i per tant seguim el recorregut del dimarts. L’hem anat seguint una bona estona, de fet tota l’estona, l’únic que hem variat ha estat la pujada de mig Sant Grau pel corriol interior i l’hem feta per la pista per evitar mullar-nos amb la vegetació molla encara de la pluja de la nit anterior.

També hem variat la ruta al pujar fins el cim de Sant Grau, una cosa que el dimarts no varem fer, evitant així la última pujada. Les vistes des del cim eren espectaculars, un mar de núvols sota nostre amagava part dels pobles que ens envolten i deixava unes imatges molt boniques.

Vistes des de Sant Grau

Baixem i cap a agafar la trialera, teníem el dubte si tant molla com estaria es podria baixar, però hem decidit que en cas de nos ser ciclable al primer creuament amb la pista la deixaríem i seguiríem la pista.

Estava molt molla, però el tipus de terra que hi ha es força noble i tot i no donar excessiva confiança no sembla traïdora, així que cap avall que fa baixada. En Marcos al principi fa algun tram a peu, però de seguida va agafant confiança i baixem tots sobre la bike. En arribar als punts complicats, al igual que el dimarts peu a terra i millor anar segurs.

Punt compromès, millor anar segurs

Els tram entremig, on hi ha força pedra, no dona massa bones sensacions. El fanguet llisca una mica i les pedres molles no donen gens de confiança, així que algun peu sobre la bike o fins i tot algun metre a peu. En un d’aquests trams en Ricard ha relliscat de manera tonta i ha caigut fent una rebolcada sobre les pedres que no ha tingut més conseqüències que un cop al maluc.

Aterratge sense conseqüències

La resta de la volta la mateixa que el dimarts. Això si els companys m’han fet anar davant al corriol que enllaça amb la font del Bac i he quedat força moll amb les branques i fulles molles.

Al arribar a la pista que voreja el Ter, en Ricard ens fa parar per que te la roda del darrera punxada. La reparem tapant un tall pel que podia passar-hi gairebé el dit petit amb cinta americana. A vegades va be portar cinta americana a la tija del seient tot i que estèticament sigui lleig de nassos.

Reparació i a continuar

Al final 35 km i +753 m de desnivell, no massa res, però en Marcos tenia toc de queda, i ja està be de tant en tant que el diumenge sigui una mica més lleuger pedalant.