Contrast de sensacions

Aquesta setmana la sortida del dimecres va ser el dimarts i es va fer a la zona de Sant Grau. Varem sortir des del pavelló de Salt i passant per les deveses varem agafar direcció a Bescanó. Travessem el Ter i pugem cap a la font d’en Coromines, on agafem el camí de la dreta, seguin per la pista dins a trobar el corriol que a mitja pujada puja per la dreta i el seguim fins a la pista que puja a Sant Grau. Baixem però pel camí que tenim davant que porta fins a Can Vivorella i trenquem a la esquerra passada la font per anar a buscar el camí que ve de la carretera asfaltada i que porta de nou a la pista que puja fins el cim.

En arribar a la pista baixem una mica i cap a la dreta per pujar pel corriol interior fins a la meitat de l’ascensió. Allà cap a la dreta i pista fins a dalt de tot, be, quasi dalt de tot, la última pujada no la fem.

Les sensacions al pedalar no son dolentes, de fet son de les millors en molt de temps, tot i que tinc molt clar que el ritme és baix o com a mínim no és ràpid. El fet de conèixer el terreny hi té molt a dir, i això em permet mantenir-me còmode tot i l’esforç durant tota la pujada. Tenir algú darrera teu sempre ajuda a sentir-te millor i ara que en JM torna a pedalar, mentre ell agafa el seu to em va be a mi per no desmotivar-me i mantenir una progressió.

Iniciem la baixada pels saltants, però l’entrada d’un corriol ens fa variar el recorregut i l’agafem. Tot i no estar segur del tot que és una trialera de la que m’han parlat, l’agafem i ja veurem. Si és la trialera, llarga i tècnica en alguns punts fins i tot molt tècnica. L’anem baixant, per sort el terreny moll te un grip bo i el control de la bike és possible. Llàstima de que algu hi puja amb moto i literalment destroça el camí, de seguir fent-ho el bikers no el podran baixar i les motos no el podran pujar, en fi un altre corriol perdut.

En pocs punts cal posar el peu a terra, excepte en un que no penso que es pugui fer, la resta es possible baixar-los amb una mica de pràctica un cop ja coneixes la traçada bona. En Xavi va fer algunes fotos que estaria be de veure, en JM va patir una caiguda per culpa d’una relliscada que a banda del cop va fer una marca gens maca al quadre de la seva Specialized, res important, per estèticament feia mal.

Un cop a baix, tornem a pujar per la pista que haguéssim baixat, i trencall a l’esquerra per agafar el corriol que porta a la pista que puja per la font del Bac. En arribar a la pista cap a dalt fins arribar a Can Lledó, just abans de la pujada de pedra i baixada cap a la riera pel camí del mig. Sortim a la Font del Bac i ja anem tornant baixant cap a la pista que voreja el Ter fins a Bescanó on travessem i fins a Salt.

  

Pedalant per St Grau

Les sensacions baixant i pujant han estat bones, de fet baixant m’he vist segur al afrontar zones complicades, i això desprès de temps aturat per lesió de caiguda és un bon senyal. El fet de sortir amb la Highball segur que hi te alguna cosa a veure, ja que disposar de un 24 en comptes del 26 que porta la Tallboy ajuda de ben segur, i si a més tenim en compte els 1,5 kg menys de pes i la rigidesa de la HT respecte la doble, és possible que la millora de sensacions sigui per la bike, per conèixer el terreny i menys per una millora de forma. De totes maneres ho vaig passar be. La volta es queda en 34km i +973m, poca distancia pel temps invertit, però el fer molts de corriols ja ho té això d’anar més lent.

Aquest dissabte al matí sortida road amb en Ricard i en Marcos, prevista una volta llarga ahir es canvia per un tema horari d’en Marcos que te hora d’arribada aviat, així que decidim fer Mas Lluners i les Serres per anar be d’hora. En arribar al creuament de Canet decidim pujar i anar direcció a Cartellà, de Cartellà a Sant Medir i seguim fins arribar a Sarrià. Allà en Marcos ens deixa. Portem una mica més de 50km i en Ricard proposa Celrà, Juià, Sant Martí Vell, Madremanya, Els Àngels, La Creueta, Girona.

Be, ja sabem que pujar els Àngels per Madremanya fa mal, però al final accepto i anem a fer el proposat. Anem rodant tranquils per reservar una mica per la pujada dels Àngels, però la pujada de la Costa abans d’arribar a Sant Martí vell fa mal. Continuem fins a Madremanya rodant amb el plat que traiem al arribar a la marca de PM 6km que hi ha pintada a la carretera. La pujada la fema a un ritme mantingut i pugem a una mitjana final de 12km/h que avui no podia millorar massa. Les pulsacions per minut entre 160 i 170 que puc mantenir be, però que seria millor que estesin més baixes.

En arribar al cim, cordar la jaqueta i cap a baix. Se’ns enganxa a “xupar” roda un biker que estava parat al creuament quan hem fet cim. Baixem a bon ritme, i seguint la tònica del dia prudència al passar es corbes que estan molles i no donen gens de confiança, de fet en alguna he notat lliscar la bike. El “xupon” es posa entre en Ricard i jo i ni tant sols diu bon dia (que poc costa ser amable i social), segueix roda aprofitant tot el rebuf que pot. En arribar al repetxò que hi ha abans de la casa de les figues les meves cames estan calentes i en Ricard em fa un relleu, ens creuem amb en Miki i un company, afluixem i girem per veure si paren, ja que ens han saludat molt efusivament al creuar-nos. Una rua de cotxes que anava darrera seu fa triguem una mica a girar i ells han pensat que no giràvem i han seguit pedalant.

Continuem la baixada, ara sense cap autoconvidat a un ritme més suau que el que hem agafat inicialment, arribada a Girona i ja n’hi ha prou.

Encerclant Girona

Han estat 86km i 1161m de desnivell positiu, que de ben segur son els culpables que les meves cames ara mateix es sentin pesades i feixugues.

Un pas més cap a la millora de sensacions, les d’avui inicialment molt dolentes amb un mal de potes important als quadriceps, un fet que no acabo d’entendre si no havia agafat la bike des del dimarts.