Llarg recorregut

Això és el que estic fent amb la recuperació dels dits.
El dilluns en sortir del metge, les notícies eren que encara falta, al menys 10 dies. Un cop passats aquest dies veurem si cal o no fer recuperació, i ara veient el que va passant no hi ha res que em faci pensar en que serà ràpid i fàcil.
Ahir feia un mes de la caiguda, i els dits encara no s'han soldat del tot, un d'ells esta gairebé soldat, l'altre encara ha de tancar la meitat de la fractura.
Sembla que això dels arrancaments és una fractura lenta de curar, res a veure amb una fractura al mig d'una falange, que si be pot ser dolorosa acostuma a soldar-se millor.

Jo pensava poder pedalar el proper cap de setmana, però això no serà, possiblement tampoc ho podré fer l'altre.

Ara mateix ni em deixen ni puc físicament obrir totalment la ma, els dits no s'estiren i cal anar amb compte amb fer-ho, ja que els tendons podrien tornar a arrancar l'os.
Frustrant es que tampoc la puc tancar, tot i que ara amb una modificació de la fèrula que em varen fer ahir he de començar a exercitar aquest moviment.

Necessita temps per curar, això és tot. Jo imagino que necessito temps per assimilar que tardo a recuperar, que res es fa en un dia, i que amb els anys les recuperacions son mes lentes.
Fa molts anys que vaig en BTT i no havia tingut lesions que m'impedísin pedalar fins ara fa una mica mes de 2 anys en trencar-me el braç.
Be de fet un any abans en vaig fracturar una costella i vaig estar 3 setmanes aturat.
Sembla però que tinc una extranya habilitat per fer-me mal en moments que impedeixen realitzar els projectes preparats.
El primer cop amb les costelles vaig fer retardar la pedalada en grup dels pedals del cister. L'any següent durant la Tramun, en un any on les meves sensacions sobre la bici eren les millors que he tingut mai, deixant-me aturat una bona temporada.
Una inoportuna prostatitis va impedir-me participar a la Transpyr, un projecte d'equip que havia preparat molt i que va quedar truncat 10 dies abans de començar.
Aquest estiu una caiguda tonta acaba amb 7 punts al colze, i si be no va impedir anar en bici, ara encara em fa mal al arrepenjar el colze a la taula, reposabraços o altres.
Finalment els dits durant l'Euskadi Extrem a la primera etapa.
Si miro el currículum no es massa engrescador, o potser es que passo per un moment baix.

Per acabar d'adobar-ho, ara per poder caminar per la muntanya he de portar una genollera per ajudar la ròtula esquerra, te desgast pel que sembla. La darrera caminada va anar millor.

Qui sap potser això és el primer símptoma de recuperació