Segueixo aturat

Aquesta és l’ultima setmana,  això espero, en la que he de portar els dits totalment immobilitzats. El proper dilluns tinc hora al metge per veure com està tot i depenent del estat podré pensar en fer alguna cosa sobre la Bike.

Avui ha estat el primer dia en que m’he dutxat sense la fèrula, i ho he fet per que noto que sense que els dits estiguin protegits no hi ha perill de fer-me mal. Al posar o treure la fèrula ja no em fan mal, la inflor ha desaparegut gairebé del tot com també ho han fet els blaus que tenia al llarg dels dits i de la ma.

Moure els sits no és fàcil. El lloc per on es varen trencar es mou força be, però doblar la falange mitjana és dolorós a més de que no hem permet fer correctament el seu joc, es queda en una 25% aproximadament. Espero que això sigui només pel fet de que porta 24 dies immòbil i que quan comenci a bellugar-se la cosa anirà més be.

Començo a tenir ganes de pujar a la bici i sortir a fer una bona pedalada, sembla que el període de descans que inicialment va anar be ja ha fet el que li tocava i ara el que demana el cos és anar a fer un tomb.

Tardaré encara forces dies a fer alguna cosa, ja que si el dilluns em treuen la immobilització, el dimarts marxo de viatge fins el dijous, així que serà com a molt aviat el dijous al vespre o el divendres que estaré en situació de sortir, llavors faltaran les condicions necessàries per fer-ho (que no plogui, que en tingui ganes i que disposi de temps).

En tot cas sigui com sigui, si no hi ha cap contratemps el proper cap de setmana serà el darrer que estaré aturat pel que fa a la bici.

Tinc ganes de poder moure la ma lliurement, el colze i l’espatlla se’n ressenten més del que podria semblar lògic i l’esquena també pateix aquest treballar forçat amb el braç esquerra.

Amb tot estic animat, ara ja començo a notar en els propis dits que la fi d’aquest episodi s’acosta, i això ja és prou engrescador.