Des del dimarts passat que tinc permís mèdic
per tornar a agafar la bike, no ha estat però fins avui dissabte que no he
pedalat, les circumstancies han estat les que han marcat el tempo.
Han estat 7 setmanes aturat pel que fa a la
bike, ja que he mirat de fer altres activitats per tal de mantenir-me actiu, la
principal el caminar per muntanya.
He anat sortint a caminar per la muntanya
acompanyat d’en Ricard i en ocasions d’en Marcos, normalment per zones properes
(St Grau, Els Àngels, St Miquel, Sta Bàrbara,...) fins que la setmana passada
ens varem decidir a fer quelcom una mica més potent i varem anar a fer el
Bastiments amb una alçada de 2881m .
 |
| Inici de l'ascensió |
 |
| En Marcos i Jo al cim del Bastiments (2881m) |
 |
| Vistes des del cim |
La sortida en si no és difícil
tècnicament, només el ritme d’ascensió i de descens son el que marca la sortida
i han estat els responsables que que uns més que d’altres tinguessin agulletes
a les cames.
 |
| Baixant a bon ritme |
 |
| Vistes al coll de la Marrana mentre baixem |
Feia temps que no feia un cim, de fet el
darrer va estar el Puigmal, però el varem pujar amb la BTT, i no es el mateix
que fer-lo caminant. Una afició que ja tenia fa molts anys la de caminar, i que
ara que hi he tornat m’agradaria mantenir.
Avui però ha estat dia de Bike. Ganes i mandra
al mateix temps. Feia molts de dies que no pedalava, la darrera vegada encara
vestit d’estiu, i ara després de l’aturada forçada el sortir amb fred i un
temps no massa agradable no es molt engrescador.
Tot i això a l’hora estava preparat i
acompanyat per en Ricard i en Marcos hem fet una pedalada tranqui-la, que s’ha
iniciat molt rodadora i que abans d¡esmorzar ja ha entrat una ica més cap a
muntanya. Un esmorzar de forquilla, una bona estona rient, menjant i xerrant i
apa que cal tornar cap a casa.
La tornada ha estat molt més corriolera,
pujadors i baixadors divertits i cansats, al menys per a mi, ja que amb el
constant canvi de ritme he esbufegat de valent. Vaja una pèrdua de forma en
aquestes setmanes d’aturada.
 |
| En Ricard pujant on els altres han anat caminant |
Al final uns 30km i una mica menys de 700
metres de desnivell positiu, res de l’altre mon, però m’ha premés tornar a
sortir en bike i passar una bona estona. Si demà el temps acompanya podré
tornar-hi.
Felicitats!!! Ara gas!!!!
ResponEliminaGracies Jordi, així ho faré, tot i que mica en mica.
EliminaEs curiós que dins el mon de la bici ens empenyem a dir "gas!!" quan realment no en donem ni tenim cablejat per fer-ho, en tot cvas més val dir força a les cames o bé anims i pedals, expressions més adients pels que no portem un motor.
ResponEliminaDe totes maneres, d'aturat no hi has estat pas i, això es transmet en que després de dos mesos d'aturada de la bici, al tornar-hi un no noti massa les males sensacions, està clar que la forma física es perd, però tampoc massa quan el nivell ja és força elevat.
Amb l'ultima imatge he quedat parat que un personatge com en Ricard surti en pirates, tampoc ni havia per tant, de ben segur que va passar calor, amb en Miquel de moment encara sortim d'estiu, inclús ahir anava d'estiu sota la pluja, es clar però amb un paravent al cos, amb tot, moll.
Anims i a retornar el tema de pedalar, o com diuen alguns Gas.
GAS A LA BURRA!!
ResponEliminai tampoc en tenim de burra......de burro un rato llarg jaja, potser sí que comprare un animalo d´aquest, serà la manera de tornar a la muntanya, ara que igual les mitjanes de velo baixarant...o potser no, tal com anava ultimament.....
Anims Ramon i a tornar a disfrutar que ja t´ho mereixes!