De 0 a 114 en dues setmanes

Aquesta ha estat la segona setmana que he pogut anar amb BTT desprès de l’aturada forçada i la veritat que està essent dur veure la pèrdua de forma que he tingut.

No es l'ombra, soc jo que m'arrossego

Tot i que la resta dels companys hi treuen ferro i diuen que a ells també els costa, que tots estan en baixa forma, no tenen ni idea del que parlen. Possiblement la forma física d’ells no sigui la millor, sempre cal fer una mica d’aturada, però una cosa es disminuir i l’altre és parar.

Aquesta setmana he sortit tres vegades, les tres seguides:

La primera el divendres amb en Xavi i en Ricard, varem fer una volta per Sant Grau i per la zona de Santa Afra. Una barreja de pisat i de corriol, les pujades una mica de tot, algunes d’anar fer i d’altres amb rampes de fins el 30%. Les baixades conegudes des de fa temps i amb un ferm que donava la màxima adherència van estar d’allò més be.

Ells m'esperen a cada trencall, que hi farem..

El millor de la sortida, els moments de riures, que han estat nombrosos

Les pujades molt aviat em varen ensenyar que no estic on era, els companys sense córrer m’anaven deixant i ni les pulsacions ni les cames em permetien anar més ràpid. Ells pujaven amb el plat gros, i jo amb el 24/36 i patint. A les baixades millor, no es va fer cap sprint pedalant, només deixar baixar, frenar poc i aprofitar inèrcies, i clar si coneixes el terreny és fàcil anar ràpid. Al final 34 km i +723m. pulsacions mitjanes 153, màximes 181.

La segona sortida va ser el dissabte amb en Marcos, aquest cop amb la de carretera. Promesa per part seva de respectar un ritme suau, i la veritat que va complir. Vàrem anar direcció a Estanyol passant per las carretereta del darrera, no volia veure una llarga recta amb pujada. Un cop a Estanyol cap el Mas Llunès, Rodem tranquils tota l’estona, es un tram que s’em fa agradable. En arribar a dalt, baixada direcció a la carretera d’Anglès, on demano de girar i tornar per on hem vingut. Imaginar la part des de Llorà fins a Girona ja em fa mal a les cames, així que millor tornar per on hem vingut.

Pujada tranqui-la i baixada tranqui-la, ni una sola vegada faig una apretada per gaudir de la baixada que és molt ràpida i divertida si es pedala. El pujador que hi ha al final per enllaçar amb la carretera que ve de Sta Coloma ja em fa mal de cames, no puc apretar. Les petites pendents que hi ha per arribar a Aiguaviva tornen a mostrar que les cames no van, així que rodem tranquils fins a casa. Han estat 40km i + 376m, les pulsacions més baixes amb una mitjana de 138 i una màxima de 163.

Tercera sortida el diumenge al matí per la banda dels Àngels, aquest cop amb en Ricard, en Marcos i en Pepe. Al pujar a la bici, ja he notat que el cul es començava a queixar, res molt empipador, però és un senyal de que no estic acostumat ni a seure a sobre del seient.

Direcció al Biocenturi per començar a pujar per el camí de la banda dreta. Uff, el 36 el poso al primer moment, i no puc!! He de esforçar-me de valent per poder pujar el primer repatxo, i no és per tema respiratori, són les cames les que no poden. Vaig fent el que puc fins arribar a la pista, en Ricard i en Marcos van poc a poc i no els puc seguir, de fet porto en Pepe enganxat a roda fina a la última pujada que al ser més pendent fa que a ell li costi més que a mi. Això serà la tònica de molta part de la sortida, si els pendents son moderats, tinc feina a que en Pepe no m’avanci, i al final, a la darrera pujada del pic de les Bruixes és ell que va davant meu, les cames no poden. Els companys riuen quan dic que ja no vull més pujades, tot baixada si us plau! Baixem pel coll de Bou i per el camí de les abelles, una baixada divertida i ràpida ja que el terreny està perfecte, només cal fer atenció amb els solcs que ha fet l’aigua, ja que algun és força profund. Durant la baixada en Marcos ha fet un petit tall a la roda del darrera fruit de una llantada, per sort el líquid ha tapat i ha pogut continuar.

Bici carril fins a Quart on hem parat a esmorzar i cap a casa. En total 40km +830m amb una mitjana de pulsacions de 139 i una màxima de 173.

Així amb les tres sortides he fet un total de 114km passant de fer 0km per setmana fa dues setmanes als 114km que he fet aquests tres darrers dies. La setmana passada va ser una transició d’estar aturat a fer quelcom i es va quedar en 50km en dues sortides, ara faltarà veure les sensacions i les cames la pròxima setmana.

De moment un esforç considerable per fer els km que he fet, de totes maneres està clar que tampoc estic mort, ja que un cop baixo de la bike les cames funcionen be.