Està tot fet? Segurament sí.

Be, està clar que segueixo amb la meva fase de poca activitat comunicativa al menys pel que fa al blog.

Em costa trobar el moment per escriure quatre ratlles, i està clar que si ho deixes cada cop hi ha més coses pendents per dir i explicar.

De fet des de la darrera vegada he fet el que tocava, es a dir res en concret.

Els problemes musculars i la tendinitis han donat de menys i no me’n sento massa. Està clar que això no ha passat sol, una sessió de osteòpata i de fisio hi ha ajudat i molt. Sembla que l’origen del meu problema venia motivat per un mal posicionament del genoll dret, això provocava que la pedalada no fos bona i carregava altres zones de la cama.

No he fet net amb una tibantor a la cuixa dreta, a la part posterior. De fet aquesta molèstia la tinc fins i tot quan no vaig en bici, només no la sento estirat al llit. Per sort sempre te la mateixa intensitat i no sembla està relacionat amb el pedalar.

Un cop millor a nivell muscular he seguit pedalant, en cap cas pedalades per entrenar o per millorar a nivell de forma física. Les pedalades han estat més per conèixer millor els meus límits i per buscar un bon ritme que per res més. Des de la darrera entrada he fet un total de 369km i +7950 de desnivell.

De fet al cap de 3 dies de la darrera entrada estava planificada una ruta llarga amb els companys, i de fet va ser-ho ja que al final varen sortir 111km i +2370m de desnivell voltant per les Gavarres. Les sensacions inicials varen ser força dolentes, però a mida que anaven passant els km la cosa va anar millorant i es deixaven fer. Com acostuma a passar començo amb ganes i mica a mica abaixo el ritme per tal de poder finalitzar la volta amb unes mínimes garanties. Es possible, que a la meitat de recorregut afluixés més del que tocava, però al final vaig acabar be, sense cap problema, només cansat que és el normal desprès de aquest tipus de volta. La prova d’això es que els tres dies següents vaig tornar a sortir sense deixar cap dia de descans. Es veritat però que un dels dies la sortida va ser molt suau.

Aturats al Pont de les Dobles

Dinant, cal alimentar-se per fer més de 100 km, no?

En Josep Maria s'incorpora al grup desprès de dinar (nosaltres, ell no)

Qui no dina no puja, aquest pujador es fa dur fins i tot si has dinat !

Begudes fresques a Sant Cebria dels Alls, un fet exepcional i que agraïm, quina calor que fa!

Les marques de suor al maillot son clares, cal hidratar-se i molt en aquest tipus de volta

Aquesta setmana passada, el dissabte trobada amb en Marcos als Metges, els des de Girona i jo des de Calonge, esmorzar plegats una bona xerrada i cap a casa amb 35km i 1000 de desnivell. 

El dimarts vaig fer festa, i vaig aprofitar per sortir a rodar amb en Ricard al matí i amb en Josep Mª a la tarda. En els dos cassos amb el “pito” del pulsòmetre posat i per tant amb un ritme màxim limitat. Tot i això al mati de Girona a Santa Bàrbara i tornar baixant per uns corriols molt macos que vàrem trobar ho vàrem fer a una mitjana de 16,5 km/h i la sortida de tarda amb en Josep Mª planejant una estona i pujant a Montnegre la vàrem fer a 18,6km/h. En total entre el matí i la tarda 91km pedalats amb bones sensacions.

Dimecres nova sortida, iniciem la diada pedalant per la zona de Campdorà repetint els corriols que ens va ensenyar en Miquel fa uns dies. Desprès pujada a Sant Miquel, Puig d’Estela, Baixada pel Biocenturi i cap a casa. La pedalada també amb el pito posat, les sensacions bones, cap problema muscular, tot sembla funcionar perfecte.

La meva adaptació a rodar rutes llargues amb la Santacruz Highball ha estat bona. El darrer canvi ha estat els punys, que ara son uns Ergon GS1 ha anat molt be. Està clar que s’augmenta el pes, però a mi el que em cal es anar còmode i patir el mínim possible i amb aquests punys em sento molt més còmode desprès de unes hores de rodar. 

Ara ja queda poc per fer, per no dir rés per fer, el que no estigui fet ja no es farà, al menys a nivell físic, per tant a gaudir d’alguna pedalada tranquil·la i a l’Euskadi extrem ja ens ho trobarem.