El proper diumenge es disputa el 1er marató de les Gavarres, una cursa per les nostres Gavarres de sempre amb una distància de 75km a fer.
Ahir vaig veure el track i avui al sortir amb en Xavi i en Miquel hem comentat el recorregut previst en base el que es veia en el track sense entrar massa en detalls.
En Miquel ha proposat anar cap a la direcció on està previst de fer-se per veure si identificàvem alguna part del recorregut, i això hem fet.
Sortida des de Bordils en direcció a Sant Sadurní de l’Heura per la ruta habitual quan en dirigim cap aquella zona. Un cop a quatre camins ens hem dirigit cap a la dreta per anar a buscar el que creiem que pot ser el camí de tornada. Hem anat fent un mix de corriols i pista per fer una ruta que ens ha portat fins als peus del Montigalà.
El ritme fins aquell moment ha estat ràpid, l’he pogut seguir be fins que hem arribat a una zona on les pujades eren mes exigents i allí, les meves cames que ja feia estona que es recordaven del esforç del diumenge m’han obligat a baixar el ritme. A partir d’aquest moment el meu rendiment ha estat condicionat al de les meves cames i en els pendents forts no estaven per moltes alegries.
En Miquel que m’anava controlant ja feia estona m’ha estalviat un parell de pujades sobre la ruta prevista, que de ben segur m’haguessin costat. Un dels corriols mes bonics ha estat netejat per a la cursa del diumenge. Per sort l’han netejat amb criteri i ha quedat excel·lent per al BTT, de fet estret però ràpid, perfecte.
Sortim a la pista dels Àngels a Montnegre i ens dirigim cap els Àngels fent alguna petita incursió al bosc per passar per corriols i no per la pista.
Iniciem la baixada cap a Juià, però ens desviem de la pista principal per fer una mica mes de volta que seria en la major part baixant i que ens permetria fer algun corriol més.
En el tram final el ritme s’ha tornat a incrementar rodant ràpid intentant de no perdre la roda d’en Xavi que curiosament en la ultima pujada ha incrementat el ritme fins gairebé els 30km/h i encara que la pujada no fos molt forta era un bon ritme.
En total hem estat 2:32 minuts pedalant per fer un total de 41km a una mitjana de 16.2km/h. El desnivell ha estat de 1056 metres positius i la mitjana de pulsacions sensiblement inferior a la del diumenge ja que s’ha quedat en 153bpm.
Ara toca descansar i recuperar be que el divendres hem de tornar a sortir, això si, de nit.
Veus, ara dius que pagues l'esforç del diumenge i llavors quan surts amb els companys no et pots esforçar, això és el preu que un ha de pagar per poder competir.
ResponEliminaQue t'has estalviat dues pujades sí, però en tot cas res per acabar amb les teves forçes.
De fet pel que dius hem anat més baixos de ritme que el diumenge, les teves pulsacions així ho diuen, aquí és on és veu l'esperit competitiu de participar a una cursa.
Cal entrenar per millorar, això crec que tots ho tenim clar, aquest diumenge però, si es vol fer la marató, cosa que jo no crec que pugui, hauràs de tornar a apretar de valent, encara que sapigues per on passen i això ja és quelcom de guanyat.
És per això que jo no competeixo, només acompanyo alguna vegada als companys que si volen fer-ho, però res mes.
ResponEliminaJo sí que em vaig esforçar, no en tinguis cap dubte, el que passa és que tot i l’esforç no donava per més ( o poc mes) i a més cal recuperar.
Segur que hagués fet les dues pujades, no en tinc cap dubte, però no fer-les també em va anar bé. Crec que al nivell actual és molt rar que qualsevol de nosaltres no pugui fer una pujada més, tot i que el fer-la representi un bon esforç i això diu molt del estat general del grup.
Jo ara com ara em conformo en consolidar el nivell actual a totes les sortides, es a dir a poder sortir ràpid cada dia. El millorar ja em va bé, però sempre en la línia de poder fer més, no de presentar-me a una cursa a competir.
El marató de les Gavarres el podem fer quan vulguem, de fet ja n’he fet forces de voltes llargues per les Gavarres i podem tornar-hi quan vulguem, per tant no hi veig el qué en aquesta cursa.