Pedalada de Sant Jordi Desvalls

Una foto de la Tallboy en acció, sort que hi ha que fa fotos, que si no...

Aquest passat diumenge, com faig sempre que puc miro d’anar a fer la pedalada popular que organitza el Club Ciclista de Sant Jordi Desvalls.

En arribar, ja era evident que hi havia molta gent per la quantitat de cotxes i pel moviment de ciclistes. En entrar al pavelló per fer la inscripció tot hi haver-hi diferents cues per obtenir el dorsal, en pocs minuts en vaig tenir prou per veure que no seria possible iniciar la cursa a l’hora prevista.

Mentre ens preparàvem per sortir, el dia estava enrarit i força núvol. La temperatura no era molt freda, però just abans de sortir es va girar un aire que no era molt agradable. Finalment la sortida es va donar aproximadament amb uns 20 minuts de retard.

La sortida era molt plena, i al sortir en pujada fa que la gent passi més temps que en planer per engegar creant una diferència considerable entre els primers i els del mig grup, de fet al cap d’uns moments podia veure el cap de cursa a una distància de prop d’un quilòmetre, una distància molt gran per una cursa, despreciable per una pedalada popular.

Vaig imiciar la pedalada a un ritme suau, que no lent, per tal d’evitar que les cames m’advertissin de que així no es comença, que cal escalfar. Mica en mica vaig anar agafant ritme pedalant aproximadament a la mateixa velocitat que el grup que tenia proper. En Pepe estava just darrera meu, vaig pensar que podia ser una bona idea anar plegats.

Al cap de poc varem iniciar els corriols, i vaig anat seguint els que tenia al davant. Com passa a les pedalades, en arribar a un lloc una mica mes complicat es va produir un bon embús i calia anar a peu per poder avançar. Un cop superada aquesta zona els camins eren més amples, i hem sentia be, per tant vaig augmentar el ritme, fent petites sèries per anar avançant corredors. Al principi en Pepe seguia, però vaig veure que li costava fer els avançaments. Va estar llavors que vaig pensar que si l’esperava el portaria tota l’estona ofegat, i vaig decidir tirar jo sol.

Seguint a un altre biker, es tracta de no perdre el ritme!!

Alguns dels camins que varem fer ja els coneixia, el que passa que alguns els varem fer en sentit contrari, el que feia que fossin diferents i divertits. Mica en mica el ritme era més alt, en cap cas extrem, de fet no vaig arribar a les 180 pulsacions, que és la mitjana que vaig fer a la cursa del Open BMW a les Planes. A partir d’aquest moment, vaig anar avançant posicions sense parar, només un cop vaig estar superat per un dels capdavanters que havia tingut una avaria.

En aquesta edició, en alguns trams calia anar a peu per tal de pujar pels corriols que tenien un pendent impossible fins i tot pel cracks. Això no ho havia vist en cap edició anterior.

La pluja ha anat fent acte de presencia i això ha deixat el terreny en alguns llocs força relliscós, tant a sobre la bici com pujant a peu on costava molt avançar.

En Narcís de Bicioci, te temps de parar a fer fotos, quina sort!

En aquesta edició s’han introduït alguns trams de baixada força tècnics, un d’ells el vaig fer a peu, la resta sobre la bike. Val a dir que la Tallboy dona molta seguretat baixant per llocs pendents, per a mi més que les 26” que tinc a casa.

El recorregut no para de voltar sempre per la mateixa zona, però sempre hi ha algun corriol nou que enllaça d’un lloc a l’altre passant per llocs que no coneixia, el que fa que en algun cas quedi sorprès en reconèixer el lloc on era,  ja que no entenia com havia anat a parar allí sense adonar-me’n.

Finalitzo la volta en un temps de 1:59, vaig fer 35 km a una mitjana de 18,2 km/h una bona mitjana si considerem que aquest tipus de recorregut és força lent.

Un any més m’ho he passat molt be participant en aquesta pedalada. Esperarem al 2012 per tornar-hi.