 |
| Una bike amb nom propi |
Desprès de rebre el dimecres la forquilla i el basculant de la Maverick que s’havien enviat a un “Maverick suspension center”, les ganes de provar el funcionament de la bici amb les suspensions al 100% i amb les optimitzacions per guanyar sensibilitat a la DUC32 i progressivitat al amortidor eren intenses.
Per això ja que el dimecres no vàrem poder sortir a pedalar per la pluja, el mateix dimecres vaig realitzar el muntatge de la bici, que estava sense basculant ni forquilla.
El muntatge va ser ràpid. Un cop muntada la forquilla DUC32 i el basculant, tot va anar molt ràpid. Els cables i les fundes només calia posar-los a lloc, muntar les pinces de fre, desviador posterior, la caixa de pedalier, el desviador de plats, les bieles, la cadena un petit ajust i en poc més d’una hora la bike llesta per sortir a pedalar.
En el moment de muntar el pedalier vaig trobar que el rodament del costat esquerra estava totalment clavat, una mica estrany, ja que les caixes XTR no acostumen a donar problemes. Sortosament tenia una caixa XTR nova a la caixa dels recanvis, i així que un cop substituïda tinc la garantia de que durant un temps considerable no he de patir per aquest punt.
La primera sortida el dijous: El terreny molt moll, sensacions difícils de valorar, ja que la bike s’enfonsava en el terreny moll i feia molt difícil ser objectiu. Tot i així les sensacions son bones, la sensibilitat inicial ha millorat molt, però aquesta sensibilitat fa que al pedalar dret la DUC32 es mogui una mica més del que feia abans.
La segona sortida el divendres: La sortida del divendres es nocturna, el terreny ja està més sec i és més fàcil notar el comportament real de les suspensions. No he fet cap canvi de pressions respecte a les pressions dels amortidors, estan igual que el dijous.
El ritme de la sortida és una mica inferior al del dijous, però segueix estan per sobre dels 14km/h. Diferents terrenys, pujades, baixades, corriols, en fi una mica de tot. El comportament de la forquilla és molt bo. Indubtablement ha guanyat en sensibilitat, les petites irregularitats s’absorbeixen molt millor que abans de fer el manteniment i optimització, en obstacles importants el comportament és similar al que tenia anteriorment i el podem resumir en contundent.
L’amortidor del darrera també funciona molt be. Amb l’ajust inicial el vaig deixar que tingues una mica més del 15% de SAG el que equival a una pressió de 115psi, amb aquesta pressió l’amortidor és molt absorbent davant les irregularitats, tant grans com petites.
No deixa de sorprendre el funcionament del sistema Monolink, mentre pedales no es mou gens, com si es tractés d’un sistema amb bloqueig i aquesta és la sensació que transmet. La bici es nota molt rígida, de fet sembla una rígida, però en passar per sobre d’una irregularitat el sistema absorbeix molt be, tant si es pujant com si és baixant.
Torno a casa satisfet amb els resultats, ara faltarà provar-la de dia i poder exigir-li més, en especial a les baixades.
La tercera sortida és el dissabte. Abans de sortir augmento una mica la pressió de la forquilla, i la deixo a 95psi, pensant que això farà que el moviment en pedalar dret sigui menor. El terreny encara està més sec, perfecte per rodar, ja que a les baixades te un “grip” molt bo i pots apurar frenades i traçades.
Volto per la zona de la Miquela, molts de corriols, tant pujant com baixant. L’augment de pressió té els resultats esperats, pedalant dret es mou menys i segueix amb un molt bon nivell de sensibilitat. Tot i així, en pujades dures si es vol anar a ritme, el millor es passar la DUC32 a “climb mode” reduït el recorregut a 100 en lloc dels 150 en mode estàndard.
Començo a fer baixades i vaig agafant cada cop mes confiança. S’ho menja tot, tant li fa que siguin escalons, forats, pedres arrels o una barreja de tot.
Aprofito els trenca aigües de les pistes per fer salts a velocitats elevades i la cosa funciona molt be. La recepció es bona, la bici es posa sobre el terra sense problemes, sempre sota control.
Ja dins de corriols amb terreny més tècnic , aprofito per portar les coses més al límit i el comportament continua essent molt bo. Un cop acostumat als nous reglatges es pot baixar molt ràpid amb un control elevat. El fet de que la DUC32 sigui de funcionament invertit i que tingui una estructura de doble platina, juntament amb l’eix passant de 24mm fa que la rigidesa del conjunt sigui millor que amb les forquilles convencionals i sigui més fàcil definir les trajectòries.
El ritme de dissabte el més ràpid dels tres dies, també el més curt.
En total amb els tres dies de test de les suspensions de la Maverick Durance han estat 85km amb un desnivell acumulat de 1869 metres a una mitjana de 15,3km/h.
Algunes fotos de la Maverick,
 |
| En el seu entorn |
 |
| Pujades, cal fer-les per baixar |
 |
| Corriols, algun lloc més complicat que d'altres |
 |
| El distintiu tribal de Maverick |
 |
| Monolink, un concepte que funciona molt be |
 |
| DUC32, una forca amb identita pròpia |
 |
| Un eix de 24 segur que té molt a veure amb la rigidesa |
 |
| El secret del bon funcionament de la suspensió |
Totalment d'acord amb tú i en la teva explicació.
ResponEliminaLa Maverick és una altre bike, ens l'han canviada i quin canvi.
El meu test no és ni de molt menys tant complert com el teu, però amb una sortida ja en vaig tenir prou per comprovar que les suspensions havien millorat i de quina manera.
Durance, una bike tot i que portant un 42/28 de plat i un pes al voltant dels 12 kg si no els supera, puja i baixa de meravella, només un punt negre, tinc de bescanviar els Pyton Tubeless inicials, ara porto "slicks".