Desprès de dies de poques intervencions, motivades per diversos motius, avui he de recuperar i a més la sortida s’ho mereix per diferents motius.
El primer es que després de desmuntar la DUC32 de la Maverick i modificar la pressió de la càmera interna de regulació hidràulica de 60psi a 40psi el funcionament de la forca es ara excel·lent. Es mostra rígida com sempre, contundent en els impactes importants però ara si es mostra absorbent en els petits impactes o en el moment inicial d’un impacte mes gran.
Ara ha desaparegut del tot aquella sensació de sequedat que mostrava després del manteniment que la feia incòmode d’us si les irregularitats petites eren molt seguides.
Puc dir que l comportament de la Maverick Durance avui ha estat excel·lent. Es possible jugar una mica amb les pressions de les pre-càrregues dels amortidors per tal de modificar el setting actual, però val a dir que era molt bo pel meu gust.
El segon punt ha estat una sortida que a diferència de les normals de dimecres a tingut una component que l’ha feta mes pausada, Aquest component ha estat la pròpia natura, que seguint el seu curs ens obsequia amb els bolets que tant ens agraden. Es evident que anar a tota bufa i collir bolets es difícil, per tant ritme mes pausat, cerca visual e bolets i al mateix temps un gaudir de la natura interessant, ja que la velocitat mes lenta permet apreciar tot de coses que d’altre manera no faries.
L’aigua ens ha acompanyat tot el camí en forma de rierols i bases, surt aigua de tot arreu, un fet al que no estava acostumat i que feia anys que no gaudia anant en bike, ja que els darrers anys no han estat especialment abundants pel que fa a precipitacions.
La collita ha estat bona i ha permès que els bikers poguéssim fer un platillo de bolets per sopar i que bons que estaven.
Ja era hora que algú fes una crónica amb seny.
ResponEliminaDe fet ahir era una dia per gaudir de la natura en el seu estat pur, com canvia el paisatje i els camins despres de dies de pluja.
Encara que fos una sortida més lenta del que solem fer, ens varem moure dins els nostres paràmetres, es a dir crec recordar uns 30 km i els 800 m de desnivell, tot això complimentat amb un ara puja ara baixa de la MTB i fer senderisme per dins el bosc, es evident però que l'esfoç s'ho va mereixer.