Estones, bones estones

Que be poder sortir amb bike acompanyat amb els companys. Tant és si la volta es llarga o és curta, l’important es fer la volta.

Cada sortida es diferent, cada sortida te una component especial pel fet de sortir per una zona determinada, amb un companys determinats y una bike determinada.

Es així, no es el mateix una sortida de diumenge de les gastronòmiques que una de divendres nocturna, com tampoc tenen res a veure amb les del dimecres, ni els dissabtes.

De fet la zona i els components del grup son el que marquen el tarannà de la sortida, que pot ser mes o menys dura, mes o menys ràpida, mes o menys divertida o tot a l’hora, es a dir: dura, ràpida i divertida.

Les diferents bikes que hi ha al grup fan que cada sortida tingui una component diferent, que en molts de casos adaptem segons el tipus de bike per tal de gaudir al màxim i/o patir el mínim. Val a dir que de tots els integrants del grup mai cap es dona per vençut i no serà perquè no hi hagi patiment, el que passa es que cada un en la seva mesura dona tot el que pot, i quan es així es igual haver d’esperar o que t’hagin d’esperar, es fa el màxim.

Mai hi ha emprenyades entre nosaltres, hi ha punts de vista diferents, a vegades força diferents, però tots ho tenim clar, millor una bona pujada que una discussió (be també val una bona baixada). Bromes a part, tenim clar que aquestes petites estones ens donen energia per seguir endavant, per continuar com si res en el nostre dia a dia prou complicat a vegades, de fet massa complicat algunes vegades.

Això es el que fa que jo valori molt una poca estona plegats amb un company, que ha fet meravelles per poder pedalar ni que siguin dues hores. Que algú vulgui compartir amb mi una estona del seu temps lliure es important, compartir es mes difícil quan es te poc, o potser mes fàcil, no ho sé, segurament qui té mes no comparteix mes, possiblement tampoc sap el que costa compartir.

Crec que puc afirmar sense por a equivocar-me que la resta de companys del grup també o veuen així, de fet això es el que fa que any rere any seguim sortint plegats. A vegades ens costa decidir les coses, a vegades no, el que es cert es que hem decidit passar-ho be i així ho fem uns dies uns, uns dies els altres, a vegades tots plegats.

Espero que això sigui així sempre, i d’aquí a un munt d’anys seguim pedalant, cada un amb la intensitat i la freqüència que ell hi vulgui i pugui dedicar-hi. No cal oblidar que tenim una família i aquesta es molt important, es el mes important,  de fet nosaltres també som una família per això ens respectem i ens fem costat sempre que fa falta.

La sortida de dimecres va esser en petit comitè, tres bikers i prou van ser suficients per tal de passar una molt bona estona sobre la bike. Noves propostes sobre la taula, be, no sobre la taula no que hem de fer un sopar per ser sobre la taula. El que deia, noves propostes de ben segur interessants que no es poden deixar perdre.

Encara que sigui a estones, que be que m’ho passo anant amb bike.