Dates contradictòries

Es el que passa quan arriben aquestes dates, els sentiments son moltes vegades contradictoris.

Es suposa i es tradició que aquestes dates son per passar-les en família, compartir amb els teus bons moments asseguts a taula, riure i fer xerinola.

Be, això ja està be, però el que passa es que és en aquests moments es quan trobes a faltar els qui no hi son, i no per que ells no vulguin ser-hi, es per que ja no hi son ni hi seran mai més. Podem dir que es normal trobar a faltar els que no hi son, segur que si, però el problema es quan els que han marxat ho han fet fora de temps.

En pensar en ells t’adones que tot el que tenim és volàtil i que en un no res desapareix, i que a més no te perquè fer-ho en l’ordre lògic. Estranyar un avi, una iaia, una besàvia es fa a través de records que en molt de casos son tendres, experiències  i moments especials que vam passar-hi plegats, en fi un record tranquil en molts de casos. Aquest tipus de records els puc associar al Nadal, fins i tot penso que van lligats de la ma.

Quan els records son per pares, mares, amics,  gent que ha marxat quant encara tenia molt per fer, per dir, per compartir, molts consells que donar, en definitiva molt de tot que ja no tindrem, llavors la cosa és diferent.  En aquests moments els sentiments i els records es barregen, notes com et sents ferit, buit, impotent davant de la seva pèrdua. La ràbia apareix i maleeixes moltes coses que no hauries de maleir i tot d’una, per sort, apareix el record dolç: recordes aquell somriure, aquelles paraules, aquella mirada, un gest, un gust, una olor,... Això és el que ens agrada recordar, és el que hem perdut, és el que ens han donat els que ara no hi son i que cal que vetllem per mantenir-ho viu. Cal estar disposats a mantenir les records positius, a fer que no se’ns oblidi mai quant d’especials eren per a nosaltres els que ara no hi son.

Que fàcil i que difícil es fer-ho, no sé si m’ensortiré. Espero tenir temps per anar-ho intentant, i que mentre ho provo sigui capaç de transmetre coses positives als que m’envolten, i en especial als que estimo, que el dia que jo no hi sigui tinguin un munt de coses boniques que recordar.

Així que seguiré aquests dies mirant de que els sentiments contradictoris es tornin més positius i que les trobades amb la família i els amics siguin un motiu de joia que esperi any rere any.

Que en aquests dies i els que vinguin, per sobre de tot sigueu molt feliços.