Els assistents en Xavi i jo, en Ricard al final “s’ha rajat”, en arribar em coincidit amb la colla dels menjacamins, nombrosos i alegres com sol ser habitual en ells.
Una sortida peculiar, ja que en l’inscripció ja t’esperen amb bunyols i un porró per anar fet boca i preparar-se per a realitzar el recorregut.
La de Tortellà es una sortida popular de veritat, una assistència de un 150 bikers com a màxim i una sortida de pagès (la moto se’n va a tota velocitat i després ens diuen que ja es pot sortir!!) no hi havia la presencia a la graella de sortida dels corredors punters del caixa Girona, només afeccionats amb ganes de pedalar i passar una bona estona.
La estratègia era pedalar tranquils, ja que ahir tots dos vàrem sortir a pedalar i així anar agafant ritme de tracks del Diable, però que lluny ha estat la realitat de la ficció que ens havíem marcat. Només hem rodat suau els tres-cents primers metres, a partir d’aquí el ritme ha anat en crescendo, avançant a molts dels bikers que dúiem al davant. En Xavi sempre amb aquell punt mes, m’esperava i m’estirava fins que li he dit que tirés ell sol “no, no anem plegats” ja!! Ha reduït la marxa durant trenta segons i llavors ha seguit igual, al final al veure que jo no seguia el seu ritme “suau” i ja amb permis per tirar ha seguit al seu aire perdent-lo de vista en poca estona.
Com sempre el primer quart d’hora no pedalo be del tot, un cop calent he anat pujant el ritme paulatinament del “còmode” 93% fins arribar al 98,99,100% d’aquesta manera, pedalant tranquils per agafar ritme m’he mantingut per sobre del 90% de pulsacions durant els primers 56 minuts.
Les baixades eren ràpides i en molts de casos plenes de pedres, en altres formigó, la Niner EMD sense forquilla et deixava rodar ràpid, però mai sense esforç, tot posat i a fons, pedalant dret amb la màxima atenció ja que el mes petit descuit feia que la bike es mogués més del compte. La velocitat en planer i baixada sempre era superior 29,87 km/h el que implica estar al lloro. En un tros pedregós he avançat a dues dobles, una Canondale Rush i una SC Blur, ambdues de carboni i amb dos genets que m’havien avançat pujant. Que be m’ho he passat avançant-los i dient “si no aprofiteu aquí les dobles no se on ho fareu” el que ha provocat una estampida darrera meu. En un repetjó proper he trobat a en Xavi aturat que tornava a pujar a la seva Niner, ha enganxat la cadena entre el quadre i el plat i ha tingut molts problemes per treure-la, però en aquell moment ja ho tenia tot a punt, així que dues rígides 100% contra les dobles de XC. Mentre la baixada s’ha mantingut tècnica no han pogut avançar-nos, ha estat al sortir a una pista amb un ferm més bo on ens ha anat treien terreny, ja que de ben segur les prestacions de la doble en les frenades ràpides i el pas per corba amb irregularitats eren millors que les nostres, tot i això una velocitat màxima de 56,6 km/h deixa clar que no s’anava de passeig.
En arribar no hi havia ningú, estimem pel que ens han dit que hem entrat els 5-6 o 6-7 que no està gens malament si tenim en compte que volíem sortir tranquils i de fet en el moment de la sortida així ha estat.
Esmorzar tipus bufet lliure, amb pa amb tomàquet, carn a la brasa, embotits, pastes, begudes varies incloent-hi vi i moscatell, un bon mètode per recuperar les forces.
Al final han estat 41,23km amb un total de +1109 m de desnivell en 02:05:55 el que fa una mitjana de 19,7 km/h. La mitjana de pulsacions ha estat del 93% de la màxima el, que vol dir que poca cosa quedava per donar.
Satisfet de poder donar aquest rendiment desprès de tres jornades seguides de rodar, crec que la cosa pinta be per els Diables, ja que acumulats en la última setmana porto un total de 209 km, +4422 de desnivell a una velocitat mitjana de 16,7 km/h. Amb un ritme mes suau podré realitzar sense problemes la sortida, o això espero.
crec que ha estat una de les populars en la que he assistit que es pot considerar POPULAR, es a dir pel poble, no per la gent de competició.
ResponEliminaSens cap mena de dubte les coses es veuen amb un altre aire quan et trobes així.
El ritme que tens actualment ja et permet fer qualssevol xosa sempre que el cos et respecti, crec que et saps regular molt millor que jo, per altre banda el ritme allà serà diferent però sens dubte serà un bon ritme, d'això tampoc en tinc cap mena de dubte doncs els assistents si no són de primer nivell, són POPULARS i a això serà el que comptarà.
La setmana vinent està per possar a punt la doble, trobar tots els punts febles i sol·lucionar-los.
Jo per exemple ja tinc de fer el canvi de neumàtics si no vull tenir sorpreses, encara que sempre en poden sortir d'altres.
Bona sortida la d'avui, crec que qualssevol dia la podrem repetir de manera més tranquil·la amb els altres companys, que de ben segur els hi fem les dents llargues.