Aquí teniu un altre cursa que també està d'allò més be. Possibilitat de fer-ho tot o nomès alguna de les etapes.
Info general aquí
http://www.transmaurienne.com
Vídeos 2012
http://www.transmaurienne.com/photosvideos.htm
Potser les dates no son les millors per alguns, però es poden fer 2 o 3 dies.
diumenge, 27 de gener del 2013
dissabte, 26 de gener del 2013
Raid des 3 Vallees
Aquí en teniu un altre, és més curta, però també pinta be.
http://www.vttobearn.fr/raid-des-3-vallees
Aquesta inclou una etapa nocturna, que també te el seu punt no?
http://www.vttobearn.fr/raid-des-3-vallees
Aquesta inclou una etapa nocturna, que també te el seu punt no?
Rally di Sardegna
Per propostes no podreu queixar-vos, que aquí us en poso un altre per aquest 2013.
Una modalitat diferent al que estem acostumats, però pel que he vist al vídeo es sobre un territori d'allò més maco.
També us deixo un link a la pàgina web http://www.rallydisardegnabike.it/
Be ja direu...
Una modalitat diferent al que estem acostumats, però pel que he vist al vídeo es sobre un territori d'allò més maco.
Be ja direu...
dimarts, 22 de gener del 2013
Pirines epic trail extreme
He trobat una mica més d'informació en un reportatge, a veure que us sembla
Pirineus èpic trail extreme
Pirineus èpic trail extreme
diumenge, 20 de gener del 2013
Tres sortides 3 santes
 |
| Aquest matí des de Sant Miquel |
Això és el que he fet aquests dies des de divendres
tres sortides, totes elles amb Santa Cruz, totes elles amb una Santa Cruz
diferents, totes iguales per això amb la mida de roda, totes amb 29”.
De fet he fet un pas per els diferents tipus
de bike, des de la més complexa amb doble suspensió passant per una rígida i
finalitzant amb la SS.
Divendres nocturna amb en Ricard. Pujadeta a
Sant Grau ell amb la Ghost HTX Lector 2977 i jo amb la Tallboy. En aquesta
sortida l’objectiu era poder provar la Ghost que han deixat a en Ricard per tal
de verificar la talla i el comportament de la mateixa.
Durant la sortida vaig donar més pressió al
amortidor del darrera de la Tallboy, ja que si be l’absorció era excepcional
per pedalar estava una mica massa tova. Impressionant el que fa un augment de
25psi ara és una màquina de rally pujant i segueix absorbint molt be baixant.
Les primeres sensacions de la Ghost son molt bones, la bike és còmode i molt
eficaç. El muntatge Shimano XT funciona a la perfecció, la forca Fox també,
està clar que parlem de dos referents en els seus respectius camps, i això es
nota sempre.
Dissabte al matí sortida amb en Ricard i en
Marcos, aquest cop totes les bikes son rígides, dues Santa Cruz Highball la d’en
Marcos i la meva i en Ricard amb la Ghost.
 |
| La Ghost, una bona bike |
La sortida s’inicia direcció a Bonmatí,
travessant el riu per la passera de la planta d’àrids i ens enfilem per la
pista que surt just davant de la fàbrica de Casademont. Pujem fins el punt més
alt per fer la baixada a través del corriol que nosaltres anomenem “de la maxis”.
L’inici del corriol està en bon estat, però la part mitja està plena de pedres
soltes i hi ha algun escalo potent. La baixem a bon ritme, jo al davant , en
Ricard trepitjant-me els talons i en Marcos tancant el grup. Està clar que amb
en Ricard al darrera qualsevol para, així que hem anat baixant força al límit
pel que fa al terreny, el pendent i les possibilitats de la bike. En Ricard no
ha tardat gens en adaptar-se a la Ghost i baixa molt ràpid.
Iniciem pa pujada cap a la carretera de les
Serres amb la idea de pujar a Sant Grau, però en Ricard està mandrós i ens fa
agafar el camí que baixa al Llémena i anem direcció a Llorà. En passar-hi veig
un cartell que diu: Camí a Sant Grau. Ho he comentat i en Ricard, ja menys mandrós
diu: “som-hi” . El camí comença amb força pendent, però no és només el
començament, tota la pujada es força exigent i ens fa apretar de valent en algun
punt. Sortim a la pista per la que volíem pujar inicialment i seguim pujant
fins a trobar el trencall que baixa cap a Santa Afra, des de on ens dirigim a Sant
Gregori a esmorçar. Un bon esmorzar i cap a casa.
Diumenge ha estat dia de SS. Inici de la
sortida amb l’ incertesa de si ens mullaríem o no. Agafem direcció a Sant
Miquel, per aquella zona hi ha uns corriols que varem veure fa uns dies que en
Marcos ja s’ha informat de cap a on van i els volem provar.
Iniciem la pujada per la pista que va en
direcció del camí de pujar a peu cap els Àngels. Les pujades es deixen notar
ràpidament i torno a memoritzar el procés de la SS en un continu aixecat i seu
alternat segons la duresa del terreny.
Iniciem el primer baixador per corriol, es
bastant potent i està moll. En Marcos va davant
i jo el segueixo, en un punt ell passa molt just i jo poso peu a terra
per assegurar. Mentre estic aturat veig en Marcos que va baixant fins que de
cop surt literalment volant per aterrar al mig del bosc en mig de un munt de
vegetació que ha esmorteït la caiguda
que no ha tingut cap conseqüència.
 |
| També al matí, vista a les illes Medes |
Sortim a la font del Ferro i pugem cap a Sant
Miquel per la pista. La meva bike comença a fet una fresa, millor dit un
cruixit al apretar amb la cama esquerra que decideixo mirar, ja que en una SS
poques oses hi ha per fer fressa. Sort que m’he aturat, ja que tots el 4
cargols del plat estaven fluixos i no crec que hagués fet més de 1 km tal i com
estaven. Seguim pujant per la pista i ens desviem pel corriol de pujar
caminant. Pujar en SS és exigent, de totes maneres el fet de conèixer el
terreny és un punt a favor i he arribat fins el castell sense cap problema.
 |
| Dues Highball a Sant Miquel, una amb moltes més marxes que l'altre |
Hem seguit direcció a la carretera dels Àngels
baixant per el corriolet, i sembla que jo no recordava que amb una forca rígida
les pedres no es poden abordar de qualsevol manera, i el recordatori ha estat
un petit tall a la coberta que ha obligat a posar una càmera per poder
continuar.
La pista que porta a la casa de les figues te
un parell de pujadors força potents, en especial el que finalitza al costat de
la casa. Un ritme adequat m’ha permès arribar al cim sense problemes. Hem
agafat un nou corriol baixant que està força be. També estava moll i relliscós
el que ha fet que en un no res en Marcos tornés a tenir un ensurt que tampoc ha
tingut conseqüències.
Al final hem sortit a la pista per la que hem
pujat a Sant Miquel, hem seguit baixant cap a Girona i cap a casa.
En total 89km i 1780m de desnivell positiu, no
son molts km ni molt desnivell però ha estat divertit i variat.
Un possible repte 2013
Buscant coses per fer que suposin un repte (alguns segueixen necessitant una mica de canya), he
trobat les rutes que proposa Aramon bike que podeu veure a http://www.aramonbike.com
Entre elles trobo que la epic trail o la epic
trail extrem son dues bones candidates. Tant una com l’altre en 3 dies son
rutes exigents amb un bon desnivell acumulat. He estat buscant informació i pel
que he pogut veure es força interessant pel recorregut i el paisatge ja que s’alternen
pistes i corriols, en especial en la extrem.
En aquest enllaç trobareu moltes fotos de la
ruta http://mtbsantapola.creatuforo.com/-temas3024.html
Un altre descripció de la ruta
No he trobat enlloc que ho expliqui, però
sembla que hi ha un sistema de cronometratge que permet fer una cursa virtual i
certificar el pas per el recorregut.
El millor temps registrat a la web per a tres
dies es de gairebé 18h per la clàssic i de 23 per la extrem, el que fa 6 o 8
hores de bike al dia que no està gens malament.
En fi, aquí us deixo una proposta.
dimecres, 16 de gener del 2013
Santa Cruz Day
Aquesta tarda ha estat un Santa Cruz Day, o be
una trobada de companys amb Santa Cruz. Aquesta tarda la sortida dels dimecres
s’ha realitzat amb base de sortida des del pavelló de Salt i ens hem trobat en
Xavi amb la seva Higball Carbon (la primera de totes les del grup), en Josep Mª
amb la seva Santa Cruz Highball Carbon acabada d’estrenar (avui era la tercera
sortida) i jo amb la meva Santa Cruz TallBoy Carbon.
Les tres bikes de 29”, les tres amb foques
Fox, dues Terralogic, la d’en Xavi i la meva i una CTD de nova generació a la
bike d’en Josep Mª.
Iniciem la sortida a les 15h, puntuals tots
comencem a pedalar de seguida direcció a Montfullà per desviar-nos direcció a
Can Moner i a partir d’allà endinsar-nos bosc amunt pujant cap a la Burés, ens
desviem i baixem per el camí de l’esquerra fins que abans d’arribar a la riera
enfilem pels tobogans i tornem a pujar cap a la Burés però ara ja per la cara
oest. Ens dirigim a l’ermita de Sant Roc des de on fem un corriol de baixada
que...
 |
| Un corriol rere l'altre en molt pocs km2 |
Be, hem seguit així, pujant i baixant un munt
de kilòmetres, de fet durant els 20 primers Km no hem tocat l’asfalt per res,
ni per travessar una carretera. La resta han seguit igual, però hem fet un
petit tram de asfalt que dona accés a una casa aïllada i res més, tornem a fer
corriols i més corriols. Tota l’estona es un pujar i baixar, no hi ha planer,
sempre puja o baixa, amb més o menys intensitat però sempre pujant o baixat.
 |
| Un dent de serra, no hi ha ritme que valgui |
El ritme no ha estat molt elevat, al menys
pujant. El fet de que ens acompanyés en Josep Mª que porta una temporada amb
menys ritme del habitual ha fet que anéssim ràpids però moderadament. Penso que
al final ha estat una sort per a mi, ja que de no ser així segur que ara mateix
estaria molt més cansat, ja que en Xavi es dels que segueix, i per molta
avantatge que doni el jugar a casa de ben segur que un ritme elevat m’hagués
passat factura al final de la volta.
Les baixades eren ràpides, tot i que depenent
de la zona el terreny estava molt relliscós i plens de fulles que no et deixen
veure que és el que hi ha a sota i que de ben segur disminueixen la confiança a
l’hora de no prémer el fre. En Josep Mª
en el procés d’adaptació a la nova bike a les baixades no era massa ràpid, en
especial al inici, ja que al final de la ruta mica en mica ha anat guanyant
confiança i baixava una mica més ràpid.
Jo he tornat a sortir amb la Tallboy. Era la
segona sortida que feia amb les noves rodes, ja que les American Classic que hi
tenia muntades ara estan a la Hihgball SS. Les rodes son un muntatge de boixes
Fun Works N-Light Evo amb unes llandes No Tubes ZTR Crest 29er i raid Sapim
D-light disc, que es queden amb un pes de 1490gr la parella. Les he muntat amb
unes cobertes Schwalbe Rocket Ron 2.10 al davant i una Vredestein Black Panter 2.20 al darrera amb un
pes de 520gr i 630gr respectivament.
Avui ha estat el primer dia que he rodat amb la Vredestein, ja que la
Continental X King que hi vaig muntar està totalment deformada i fa uns vuits
molt importants.
La Tallboy segueix anant d’allò més be, no he
notat que les noves rodes hem donessin cap sensació diferent més enllà del grip
dels pneumàtics que ara ha trobat que era molt bo. El Vredenstein al principi
el portava una mica per sobre dels 2 bars i relliscava molt tant sobre el
terreny humit com sobre les pedres o arrels. Un cop baixada una mica la pressió
la cosa ha millorat moltíssim i ja no he notat que tingués pèrdues de tracció
importants.
 |
| La Tallboy amb les noves rodes |
Val a dir que la Tallboy un cop fet el
manteniment del link inferior on va ser necessari substituir els rodaments, i
amb unes nous bolons al amortidor funciona de forma impecable. Si be al inici
la noto una mica tova, en especial al accelerar, la bici no oscil·la al
pedalar, però si que és molt sensible al terreny tant pujant com baixant, en
aquest darrer punt, baixant, he de dir que m’ho passo de nassos. Pot ser la
velocitat no és molt més elevada que quan vaig amb la Highball, però les
sensacions son d’allò més gratificants. Tant la forca com l’amortidor treballen
molt i molt be absorbint totes les irregularitats del terreny, donant molta
confiança i convidant a saltar a tots els llocs que és possible amb un aterratge
suau i controlat.
Al final la sortida d’aquesta tarda s’ha
quedat amb 35km i 1002 metres de desnivell positiu en un seguit de fer corriols
i més corriols.
Una bona tarda la que he passat amb els
companys pedalat al costat de casa. Quina sort el poder fer-ho.
dilluns, 7 de gener del 2013
Iniciant el Singlespeed
A finals del 2012 varem començar a parlar
seriosament del tema de les SS i jo no vaig tardar massa a fer el gest de
comprar el que seria la meva bici SS.
Vaig trobar una bona ocasió d’un quadre que
permetia un muntatge SS i que a més sabia que la seva geometria, millor o
pitjor, a mi m’anava be. Es tracta de una Santacruz Highball d’alumini, que si
be de geometria és igual que la seva germana de carbó, disposa de un enginyós
sistema de punteres intercanviables que permet treballar en Geared o Single.
Un cop vaig rebre la bici, aquesta estava
muntada amb geared i amb components de gama mitja, el que feia que el seu pes
es quedes en 12,335 kg.
El seu equipament de base era una transmissió
Shimano XT de 10 velocitats complerta a excepció de les bieles que eren unes
Deoré. Els frens uns Avid Elixir 5 amb discs de 160, les rodes un muntatge de
Mavic 719 i boixes Shimano XT amb uns
pneumàtics maxxis crossmark de 2,10 muntats amb càmera. Tija Easton EA50,
seient WTB, Manillar de doble alçada i potència Truvatif , els dos del model
Stylo T20. Pel que fa a la forca portava una Reba RL tapered i amb QR15.
Donat el cas de que el que volia era un
muntatge SS, vaig demanar les punteres específiques que vaig trobar a través de
un importador de França que les tenia en stock, evitant així una espera de més
de un mes que era el que se’m deia des de Santacruz Spain.
 |
| Puntera específica per SS amb el seu tensor |
Pel que fa a la forca, tot i que la Reba es
pot bloquejar vaig demanar una forca rígida de carboni tapered i amb eix de 9 mm que un cop rebuda em
vaig dedicar a personalitzar amb el color i els logos de Santacruz. Aquesta
operació ha resultat una rebaixa important de pes, ja que he passat dels
1660gr. de la Reba als 490gr de la forca de carboni.
El seient el vaig substituir per un Selle
italia SLR de 135 gr, el manillar per un Ritchey WCS flat 10D de 700mm d’amplada.
La bici venia amb pedals de plataforma i els he canviat per una Shimano XT en
la seva versió enduro que tenen una bona plataforma que permet repenjar molt be
el peu.
Pel que fa a la transmissió he deixat les
bieles deoré però ara només amb un plat RaceFace específic per a Single de 32
dents. Els 10 pinyons del darrera ara son només un pinyó Niner de 22 dents amb
uns separadors per tal d’aprofitar la roda que és estàndard.
 |
| Plat Race Face de 32 dents específic per a Single |
 |
| Pinyó Niner de 22 dents, una peça ben fabricada, veurem que és el que dura |
En aquest apartat val a dir que pensava que
trobaria el tema més resolt, i resulta que encara s’han de fer moltes coses a
mida, com per exemple rebaixar el cargols que fixen el plat, ja que normalment
estan pensats per a dos plats i son massa llargs. Pensava que el fet d’anar a
buscar el plat i els cargols a una botiga on ja fa un temps que es mouen en el
tema del SS resoldria certs inconvenients, però tot i que sembla que existeix
un mercat aquest tema no està resolt. Tampoc ho està el tema dels separadors
per el pinyó Niner, ja que aquest és més gruixut que els estàndards i cal
passar-los per el torner per treure el gruix que sobra.
El canvi de forca m’ha obligat a fer un canvi
de rodes ja que la boixa XT amb QR15 disposa d’un adaptador poc estàndard i
força car. Així que he substituït les rodes per les American Classic de les que
si disposo del adaptador per eix de 9. De passada ha estalviat un munt de pes, les
llandes mavic 719 son pesades entre les dues pesen gairebé 2,2 kg.
Pel que fa al portabidons he muntat el CK de
titani que tenia muntat ja fa temps a la Maverick i que ara estava guardat
esperant una bona ocasió.
 |
| Ja tota muntada a punt de rodar |
Així, un cop muntada ja tota en SS el pes de
la bici es queda en uns més que acceptables 9,180kg que invertint no masses
diners poden quedar-se en menys de 9kg.
Fins el moment he fet dues sortides per anar
acostumant-me a la nova manera de pedalar. Les primeres sensacions no han estat
dolentes, quan és planer es fa una mica estrany el pedalar amb el molinet, però
a la que hi ha una mica de pendent el pedalar és agradable.
 |
| Ja en el seu ambient, es mou millor a les pujades que en planer |
La cosa canvia quan comences a pujar una mica
més seriosament. T’adones que cal posar-se dret de seguida, el que fa que et
cansis més ràpidament més d’estar dret que de pedalar. Això et fa buscar tota l’estona
un equilibri entre el pedalar dret i assentat, aprofitant sempre que es pot per
descansar pedalant assentat.
Pel que fa a la forca rígida he retrobat les
sensacions de quan anava amb la Niner i la forca de carboni. Una rigidesa
important a l’hora de pedalar o posar-se dret, i una mica menys al baixar, on
després d’uns quilòmetres he recuperat la manera de baixar ràpid amb aquest
tipus de forca que vaig aprendre amb la Niner.
 |
| Un petit descans desprès d'una bona pujada |
 |
| Aquest corriol val la pena amb qualsevol bike ! |
Caldrà anar-hi sortint, però les primeres
sensacions han estat prou bones, ara falta anar consolidant i veure quines son
les meves limitacions amb aquest tipus de bike.
diumenge, 6 de gener del 2013
Repte 2013??
Seguim sense objectiu fix, de totes maneres varis sou els que reclameu un repte que obligui a entrenar.
Aquest matí he passat una estona buscant rutes de llarga distància per fer i entre elles he trobat aquesta que si demana entrenar una mica.
De fet els que heu fet la transpyr ja tindreu les etapes curtes entrenades, la resta enganxats amb una goma i a patir!!
Trans-portugal
Crec que aquest repte no es per plentejar-lo ara, o si, però de cara al 2014, ja que tant física com econòmicament es potent.
Apa a pensar !!
Aquest matí he passat una estona buscant rutes de llarga distància per fer i entre elles he trobat aquesta que si demana entrenar una mica.
De fet els que heu fet la transpyr ja tindreu les etapes curtes entrenades, la resta enganxats amb una goma i a patir!!
Trans-portugal
Crec que aquest repte no es per plentejar-lo ara, o si, però de cara al 2014, ja que tant física com econòmicament es potent.
Apa a pensar !!
dijous, 3 de gener del 2013
Ultimant detalls
Ho he rebut fa una estona. Ha costat trobar-ho amb un termini curt de lliurament. Seguin el procés normal haguessin passat entre 3 i 6 setmanes.
Aquestes son les punteres intercanviables que he rebut per la Highball A, que permetran fer una transformació del quadre a una nova modalitat.
Un sistema que no deixa de ser enginyós i que permet que el mateix quadre s'adapti a dues disciplines diferents.
Cada cop falta menys per a tenir el pack complert i fer el pas definitiu.
Aquestes son les punteres intercanviables que he rebut per la Highball A, que permetran fer una transformació del quadre a una nova modalitat.
 |
| Punteres Higball A SS |
Un sistema que no deixa de ser enginyós i que permet que el mateix quadre s'adapti a dues disciplines diferents.
Cada cop falta menys per a tenir el pack complert i fer el pas definitiu.
dimecres, 2 de gener del 2013
El 2012 en imatges
Diuen que una imatge val més que 1000 paraules, així que poso unes fotos de resum del 1012
 |
| Gener, a la font dels Gossos |
 |
| Febrer, Sant Grau |
 |
| Febrer, Baixant de Sta Barbara |
 |
| Febrer, Sant Grau (sense neu) |
 |
| Març, Travessant el Llémana |
 |
| Abril, 2ª etapa Transpyr |
 |
| Abril, Arros muntanyès !! |
 |
| Abril, Marató Cap de Creus |
 |
| Maig, La tradicional de Terrassa |
 |
| Maig, propers al Sobirà |
 |
| Juny, 1º etapa Tranpyr, darrers entrenaments |
 |
| Juliol, Sortida de la Transpyr, ( jo no !!!) |
 |
| Setembre, pujada al Puigmal |
 |
| Setembre, Tram dels tracks dels volcans |
 |
| Octubre, Sota els cingles del Llèmana |
 |
| Novembre, vistes durant la Tramobike pro |
 |
| Novembre, voltant per Sarrià |
 |
| Decembre, en Miquel amb una 29er i SS ?? |
 |
| Decembre, ara ja tinc 3 Santacruz |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)