Sant Grau Express

Ahir sortida de tarda, inicialment podia sortir aviat, però el meu gregari no podia fins passats 2/4 de 8 i vaig esperar per sortir plegats.

Després de la sortida del dimecres amb en Xavi, la idea era sortir a pedalar fent una volta de un 40 km i amb alguna pujada llarga, a poder ser fins i tot més de una. Tenia al cap alguna ruta per la zona de Sant Grau, però al retardar la sortida la falta de temps obligaria a retallar-la.

Sortim, en Ricard amb la Niner Air9 Carbon i jo amb la Tallboy. Les meves darreres sortides son amb la Tallboy, tot i que no és la bike amb la que aniré a l’AVSR, però d’una banda em dona un plus de comoditat que fa que la meva esquena pateixi menys i es vagi adaptant als nous requeriments físics que li exigeixo, i per una altre banda tant el seu pes com la seva relació de transmissió m’exigeixen més que no si pedalo amb la Highball.

Penso que si soc capaç de rodar ràpid i be amb la Tallboy més encara podré fer-ho amb una bici de gairebé 2kg menys i rígida.

Tenia al cap Sant Grau i cap allà anem, però sense fer cap volta, així que travessar la passera a Bescanó i cap amunt.

El primer tram fins a la font d’en Coromines el fem a un ritme “normal”, però passada la font en Ricard segueix al mateix ritme tot i que el desnivell varia considerablement i jo el segueixo. Comentaris d’en Ricard de “uff a mi no em facis córrer que estic cansat” els que el coneixeu ja sabeu que volen dir: Pedala fort o et deixo enrere.

Les cames s’escalfen de cop, tot i que durant el dia no havia tingut cap molèstia llavors les vaig notar cansades i una mica dolorides de les pujades amb en Xavi el dia anterior.

Res d’afluixar, i en arribar a la pista que puja des de Sant Gregori soc jo qui accelera el ritme, així l’un per l’altre anem fent tram a tram el que podem a un ritme ràpid. Nomès durant una tram més exigent diem que cal afluixar una mica si volem arribar al cim be, i afluixem el ritme, però poc. Es més endavant a la zona dels castanyers que el ritme es manté alt però deixa que recuperi una mica les pulsacions i les cames.

Tram final dur, ja ho sabem, però ja des de la darrera torre elèctrica el ritme comença molt alt, guardant pinyons que hauré de cedir un cop passat el pendent més fort. En Ricard enganxat a roda, l’objectiu en cap cas és deixar-lo, no competim entre nosaltres, competim amb nosaltres mateixos i cada un fa el que pot. Girem el darrer revolt i enfilem directament cap el cim. Arribar al darrer pujador desprès de pujar a ritme podria demanar una treva, però no és així. Seguim a bon ritme, ara ja al ritme que podem, els bpm estan al màxim i la respiració ja va justeta. Les meves cames s’han refet i no tinc problema de cames des de fa una minuts, sento en Ricard al darrera, no acostumo sentir-lo respirar fort, avui si ho fa però no cedeix ni un centímetre.

Arribada final sense sprint, però poc li falta. Fen un parell de voltes sobre la bici per no aturar-nos de cop.

Ens abriguem i baixada ràpida cap a Sant Gregori. La llum ja ha començat a minvar i cal ser prudents per no patir cap caiguda, tot i així no està malament el ritme de baixada. En arribar al planer al igual que a l’anada pedalem a ritme normal, és a dir el que portem normalment per desplaçar-nos d’una zona a un altre , no fem cap intent de pedalar ràpid.

Amb això, tot i no voler d’inici fer una sortida ràpida tot i que al final ho ha estat durant la pujada la cosa ha quedat amb 10 premis a l’strava: 2 copes, 5 PR, 1 segon millor temps personal,  i 2 tercers millors temps personals. De les copes podríem dir que el millor és el estar entre en Top10 de la pujada complerta de Sant Grau.

Els resultats de l'esforç

Així que les sortides tranquil·les fa dos dies que no son, cal anar en compte amb les sobre càrregues, però tret d’això he de dir que cansat però satisfet. Un pas més cap a la millora de prestacions. 

stage race 2014 prova speciale

Aquesta gent no para de sorprendre, ara ens fan una especial cronometrada al final de la setena etapa i el pitjor és que és en un descens per un corriolet que té algun tram força tècnic, tot i que costa de valorar-ho a les imatges del vídeo.

Caldrà ser molt prudent a no tenir cap ensurt o caiguda en aquesta zona, ja estarem a punt de finalitzar la cursa i a banda de cansats no cal arriscar massa per evitar no acabar la AVSR.

Us deixo el vídeo

Incrementant el volum i el ritme

Mica en mica cal anar posant el llistó més amunt, i amb això es suposa que he d’anar millorant, tot i que la millora costa de poder-la valorar correctament ja que depèn en molts moments de les sensacions i aquestes no sempre son nobles i et diuen la veritat.

Amb els darrers 30 dies he sortit a pedalar 21 vegades (+ 2 de bkool que l’strava no contabilitza) i he fet 684km +17363 metres de desnivell, una xifra a la que descomptat una mica més de 100km s’assembla a la que hem de fer a l’AVSR. La diferència es que jo he tardat un mes a fer-la en 21 etapes i a Itàlia ho hauré de fer en 8 dies tot plegat.

De les 21 sortides 3 han estat fent bici de carretera i elles soles ja sumen més de 300km, així que els altres 384km son en BTT.

Les sortides que he fet en carretera pretenen anar millorant el fons per tal de poder fer amb tranquil·litat sortides llargues, tot i que darrerament he anat incrementant el ritme i deixant més de banda el rodar amb un nivell de pulsacions més baix.

Les sortides de BTT per norma son més explosives, tot i amb això, fins avui que ja he aturat el pulsòmetre per no sentir l’alarma de pulsacions altes, he anat controlant no donar més del compte a les sortides. Miro de que les sortides més intenses siguin únicament les del dimecres, així el dimecres serveix per treure una mica la pols i fer anar la màquina ràpid, i la resta el que fan és fer-la rodar i rodar per que agafi ritme, recuperi el esforços del dimecres i  s’habituï a rodar dia si dia també.

Les sortides en BTT han anat evolucionant a fer més desnivell, i de no ser així a fer pujades més exigents, es a dir a fer cada cop més allò que més em costa de fer: pujar.

Avui a la sortida de Sant Jordi amb en Xavi ja he començat a donar més del que donava, i tot i no anar a fons ja m’he esforçat més del que feia darrerament. Els resultats son que estic més cansat, que avui em sento les lumbars, un fet que feia mesos que no passava i que em mostra la necessitat de treballar aquesta zona per tal de millorar el rendiment i no patir al moment de fer la AVSR.

Aniré mirant de mantenir la progressió, de fet que ha de notar-la és en Xavi, és ell que ha de veure si el ritme dels darrers dies és o no és millor del que era.

Més info, més dubtes

Cada cop que els de l'Alta Via Stage Race  pengen més informació tinc més dubtes. Si no fos per que cal pujar abans de baixar això es territori Tallboy.

En fi, sigui com sigui és una baixada per passar-ho pipa!!

Stage Race Week End

Es cert que 8 dies son molts, però 3 ja son molts menys.

Això permet a alguns dels que no poden fer els 8 dies fer l'opció curta.

Apa que s'obren inscripcions.

http://www.altaviastagerace.com/index.php/it/iscriviti/stage-race-week-end

Tram final de la 4a etapa

Això és el que tenen  pensat els organitzadors de l'AVSR com a final de la quarta etapa.

Baixada des del Monte Beigua a 1264 metre d'alçada fins a tocar l'aigua de mar a Varrazze, on un cop més les bikes que utilitzen son enduros, i veient el que es baixa pot ser prou divertit. (Ai Xavi que ens fotran aquests Italians...)

Camins molt ràpids, caldrà ser prudent per evitar caure o malmetre la bike.

Una bon bany al arribar està gairebé garantit si fa bon dia, més encara si la jornada ha estat intensa.

El pitjor serà el començar del dia següent, segur que serà pujada!!

250.1

La Talboy, companya de ruta d'aquest matí

Una xifra és el títol de la meva entrada, fàcil d’entendre si s’ha llegit l’entrada anterior, i es que sense calcular-ho al final han sortit justos els 250km aquesta setmana i amb ells han estat +4614 de desnivell, una mica més de la meitat del desnivell per quilòmetre que toca a l’AVSR, ja que el rati seria correcte si em quedés amb 250 i +8500, però temps queda, cada cop menys però encara queda.

Segons el que tinc planificat encara 5-6 setmanes de seguir com fins ara, a poder ser seguir augmentat els quilòmetres, el desnivell i el ritme, però en cap cas res d’anar a fons, ja arribarà el moment, però ara encara no.

Avui ha estat el sisé dia consecutiu que he sortit a pedalar i no he tingut cap problema físic ni molèstia enlloc, una bona senyal per a mi, que el que més vull evitar es anar a una cursa de 8 etapes sabent que ja rodant normal al cap de uns dies tinc problemes de sobrecàrrega, lumbars o d’altres.

Aquest matí ha estat una sortida corriolera, per tant pocs km, poca velocitat i a canvi corriols divertits, pujades dures i un ritme trencat sempre.

Més complicat no és pot fer de travessar aquesta zona, o sí?

Avui érem en Ricard, en Marcos, en Pepe i jo i la volta ha estat fent corriols per la zona de la Miquela, és a dir al costat de casa però gaudint d’allò més dels corriols que tenim. 

En Ricard, tant ràpid que ni la imatge l'ha retingut.

En Pepe pateix més en aquest tipus de ruta que en les altres que fem on hi ha més pista, això ens fa anar més lents, però al final la feina queda.

Si és pot fer més difícil, mireu la seqüència...

Sembla una cabra

ai, ai, ai,...

salvat !!

Així que a la fi han estat 28,2km i +804 metres de desnivell tota la volta en pocs quilòmetre aprofitant al màxim la zona.

No es pot dir que no ho passem be, només cal mirar...

Satisfet per la setmana, que és la de més quilometratge del darrer any, i que ha de ser la de menys del que queda per fer. Anem fent camí.

Sumant

No sé si és tard o no per sumar, però penso que ara encara soc a temps per sumar tasca de fons a la meva preparació.

Segur que caldria encara molt més volum, però el temps disponible és el que és i miro d’aprofitar-lo tant be com puc. Fer quilòmetres i desnivell, desnivell i pocs quilòmetres, tant li fa el que em cal és fer com més millor.

Desprès de fer l’esperxada el dimecres, el dijous 26km de rodillo, el divendres 30 km de BTT pujant a Sant Grau i el dissabte 92km de carretera fent una pujadeta fins a Sant Hilari.

Dalt de Sant Grau

Tret de la sortida del dimecres les altres han estat a ritme d’anar fent, sense apretar enlloc, per allò de rodar i rodar, de fet amb el que portem de setmana ja estic a 221km i +3800 de desnivell.

Road fins a Sant Hilari

Demà toca BTT novament a veure que és el que fem, però fàcil entre 40 i 50km així que la setmana acabarà amb més de 250 que ja està be.

Tot i que en Josep Maria diu que ja toca intensitat, jo penso que encara és aviat, potser algun dia si que caldrà fotre canya a fondo per veure que passa, però en cap cas de forma sistemàtica, penso que això son les 3 últimes setmanes més una de recuperació abans de l’AVSR.

No penso trencar-me massa les banyes pensant si ho faig tot be o no, al final que sigui el que hagi de ser, el que si cal és evitar si o si una lessió.

Ruta Exigent

Cal anar entrenant-ho una mica tot, i per anar be que el desnivell per km sigui elevat, ja que segons el que ens han dit a l’AVSR la mitja es de 70km +2500 i això no està gens malament.

Aquest dimecres nomes érem en Xavi i jo, els dos membres de l’equip de l’AVSR, per tant podíem fer una ruta a la nostra conveniència sense haver de pensar en res més.

Al final ens decidim a fer l’esperxada curta del 2014 i a 2/4 de quatre estem a punt de pedalar al costat del polígon de l’espa a Banyoles.

La ruta promet, nomes de començar ja comença a pujar de valent per una pista que està en força bon estat. Panxa plena, sense temps d’escalfar i pujada interessant, no és la millor manera de començar una ruta. Les cames s’escalfen ràpid, massa, i em costa agafar el ritme de respiració i de pedalada.

En algun punt el pendent és molt fort, i el terreny està en mal estat amb una única traçada, el que fa que calgui esforçar-se per no caure. Passada aquesta zona i després de un tram de baixadeta tornem a pujar i en un gir pronunciat “sorpresa”. És el camí vell a Rocacorba que puja per la serra de Pujarnol. Pujada molt potent i molt tècnica, escalons, solcs d’aigua, grans pedres, be tot el que un no vol en una pujada.

En una estona sortim a la carretera que puja a Rocacorba que seguim durant uns 2km. La deixem per agafar un trencall a l’esquerra que ens porta direcció a Granollers de Rocacorba, però no per la tradicional pista plena de pedres, no podia ser fàcil, La baixada tradicional és una autovia si la comparem a la pista de baixada. Podríem dir que la pista que baixem es la mara de totes les pistes cabrones plenes de pedres que existeixen. Cal ser molt prudents, no es pot badar ni un segon si no vols anar a terra, i caure a terra és una mala opció.

Vistes sobre sant Martí de Llèmana

Un cop finalitzada la baixada toca pujar de nou, ara la pista tot i no ser una bona pista permet rodar be. Anem direcció a Mieres i enllacem amb un corriol de baixada que vàrem fer als tracks dels volcans. Es un corriol tècnic, però es baixa força be tret d’algun punt on la prudència s’imposa i poso peu a terra.

Arribem a Mieres just al costat de cal Carreter, on vàrem fer nit pels tracks. Travessem la carretera i anem direcció a el Torn seguin una estona per asfalt. És agraït aquest tram d’asfalt, durant una estona pots pedalar assentat sobre la bici, una tasca complicada durant forces km abans d’arribar a aquest punt.

Girem a la dreta per anar en direcció a la Vall de Campmajor, però per arribar a la vall fer alguna pujada que altre. Un cop arribem, direcció a Sant Miquel de Campmajorm i seguim la carretera per un corriolet lateral d’allò més entretingut, pujadors dels que fan mal i zones amb fulles i fang fan que tots els metres costin de guanyar.

Sortim a la carretera que porta a Silet just al costat del bosc de les escultures del que passem just per el costat de la porta. Comença una entretinguda zona per un es belluguen moltes vaques, i entre elles i el fang el camí es totalment impracticable. Per sort el nostre pes ens permet caminar sense enfonsar-nos massa i anem fent via amb la bike a coll.

Corriol de bestiar, impossible ciclar-hi

Comencem la darrera pujada, ni més ni menys que fins a Sant Patllari, i caram, no sé per que els sants els foten tan a prop del cel!! No em queda aigua, tinc gana i estic cansat, per tant el corriol que puja se’m fa dur. El tram final és per pista i és molt més fàcil pedalar per la pista tot i que continua pujant.

Vistes des de Sant Patllari

Sant Patllari

Bona vista des de Sant Patllari, s’ha fet tard, així que cal que espavilem. El corriol de baixada no és precisament ràpid, molta precaució, un parell de punts comptats a peu, molt distret, però molt lent. En sortir a la pista i degut a l’hora decidim baixar per la pista fins a Pujarnol en comptes de seguir el corriol. Un cop a Pujarnol per l’asfalt fins a baix de tot i fem una mica de planer fins arribar als cotxes.

En total 50km i +1630 de desnivell. Hem tardat 4:22, amb una mitjana de 11,4km/h que és molt baixa per el que acostumem a fer. El recorregut és dels que no convida anar molt més ràpid ni pujant ni baixant.

Això si, és un recorregut molt bonic, exigent i molt tècnic, els que vulguin millorar tècnica i els agradi fer corriols complicadets ho passaran d’allò més be.

Ens ha anat molt be el practicar a seguir les rutes al GPS, cal anar practicant, que de no fer-ho es perd la pràctica!! 

Agafant ritme

Aquesta setmana han estat 5 les sortides, una per carretera i les altres fent BTT.

Dilluns sortida road, voltant per la zona d’Adri, una zona tranquil·la on els repetxons es succeeixen i on és fàcil quedar ben satisfet en poca estona si la intensitat és elevada.  No va ser el meu cas, pedalant amb en Ricard el ritme va ser lleuger però no d’aquell d’apretar ara si ara també. En total 37 km en 1:37 hores i +600 de desnivell.

Dimecres sortida a Bordils, aquest cop som quatre, costa que això sigui així darrerament. Els compromisos d’uns i d’altres (uns més que els altres) fan que costi poder fer un grupet els dimecres a la tarda. Al final en Xavi, Miquel, Josep Maria i jo preparats per passar una bona estona.

Sortida interessant, com la majoria que fem per aquella zona i amb aquests companys, fem el lateral est dels Àngels i Montnegre, amb la frontera de la carretera que passa per Madremanya com a límit inferior.

Com sempre el ritme és lleuger, i les pujades i baixades es succeeixen. Faig un tast de la Open d’en Josep Maria, una bona bike, amb una posició més atacadora que la Higball. Per poder determinar be com hi vaig caldria baixar seient i moure l’angle del manillar. Vaig massa alt i una part del palmell de la ma em queda mig adormida, tot i això l’Open es nota una bike ràpida i amb una direcció molt directe, una molt bona bike.

Al tornar a agafar la Highball la noto estranya, amb poca estona ja torno a anar-hi be.

Al final de la tarda, desprès de pedalar 2:45 ens quedem amb 40 km, +1121 de desnivell i una mitjana de 14,9km/h. A també quedem contents i satisfets de una bona tarda de bike.

Propera sortida divendres, aquesta la faig jo sol. En Ricard ha sortit aviat a la tarda, i jo no he pogut fins força més tard. Aquesta sortida la faig amb la Highball A 1x10 i amb l’objectiu de fer un bon desnivell. Zona de la Miquela, pujada per el costat de la potabilitzadora i seguint la pista fins el cim. Baixo directe fins a Bescanó per el camí més curt i torno a pujar cap el cim. Ho faig seguint la pista que fa una diagonal direcció a Girona i que porta a una casa de pedra derruïda, desprès gir a la dreta i recte fins a trobar la pista principal per girar a la dreta i fins al cim un altre cop. Això ho faig tres vegades, fent un petit circuit que puja i baixa. A la fi estic 1:33 hores pedalant per fer 23km i +613m de desnivell a una mitjana de 14,5km/h.

Les pulsacions amb el pito parat les he anat controlat per evitar passar de 155, fent alguna punta de 160. Em trobo be a aquest ritme.

1x10, exigent

 Dissabte sortida des de Calonge, molta feina a fer al jardí, així que vaig per feina i busco fer molt de desnivell amb poc quilometratge. Pujo cap el Puig d’Arques per la pista que surt del Rio de Oro cap al coll de la Ganga, però al cap de poc més de  1 km giro a l’esquerra per retallar i pujar directament a la pista que va del coll de la Ganga fins el cim. La pujada es dura, te trams del 17% i el terreny que mai està be, ara desprès de les pluges es molt tècnic. Cal anar amb compte amb les pedres soltes, els reguerots i les branques, una pujada distreta que em porta a la pista principal molt més fàcil de rodar.

Segueixo pujant per la pista fins el cim, i allí agafo direcció al coll de Bregó per la pista de baixada. Baixar pel corriol hagés estat molt més lent i perillós, més encara anant sol i desprès de no trobar cap ciclista en tot el tram que porto fet.

La baixada és molt ràpida, cal fer atenció a no córrer més del compte. Un cop al coll de Bregó agafo direcció a la font d’en Mercader. Arribo a la riera i ara porta aigua, és bonic veure córrer l’aigua per les rieres, més encara amb el meravellós dia que fa.

Vistes magnifiques, val la pena fer cims

Direcció a Puig d’arques de nou per la pista que va directa fins el cim. Les sensacions millors que les de la darrera vegada que vaig pujar-hi, les cames les noto menys feixugues, i la respiració va be. No se els BPM, no porto la banda del pulsòmetre i em regeixo per sensacions i pedalo mentre aquestes son bones. Arribo al cim, porto 18km i +865 de desnivell, no està malament.

Bon desnivell pels KM

Inicio el camí de retorn i en acabar la cosa ha quedat en 1:53 per fer 26km i +956m de desnivell a una mitjana de 14,1 km/h.

Diumenge toca trobada amb els companys de Girona als Metges. Ells surten des de Girona i jo des de Calonge. Torno a enfilar cap el Puig d’Arques, aquest cop per la pista que puja per el Rio de Oro costat esquerra. Em regeixo per les sensacions tot i portar el pulsòmetre que es manté a un nivell acceptable de pulsacions, normalment per sota de les 160. He pujat molt be, agafo la pista que porta cap els metges i pedalo ràpid, em sento be i això fa que apreti el ritme. En 55 minuts estic al trencall per on han d’arribar els companys de Girona i com que falta encara una hora per la hora de trobada prevista inicio el recorregut que han de fer ells en sentit invers.

La primavera es deixa sentir, arbres verds i florits

Faig tota la baixada i un cop a baix inicio la pujada cap el coll de Llumeneres però per la pista que va molt més direcció a Cassà, la pujo a bon ritme i en arribar al cim m’espero a que arribin els companys que tarden poc a fer-ho. Una pèrdua d’aire a la roda d’en Ricard els ha retardat ja que al final ha estat necessari muntar una càmera.

La pujada fins els Metges la fem inicialment a ritme normal però mica a mica es va animant fins a finalitzar a ritme molt ràpid.

Esmorzar assentats sota l’arbre gaudint de un dia esplèndid i a tornar, uns cap a Girona i jo fins a Calonge. La tornada la faig ràpid, el tram de pujada el faig a un ritme molt ràpid, no al màxim però si al 90%, les pulsacions altes però les sensacions bones. Baixada directe cap a casa i per el diumenge ja s’ha acabat. En total han estat 2:31 hores per fer 42km i +1013m de desnivell a 16,8 km/h

La setmana ha finalitzat amb 170km i +4291 de desnivell, el millor desnivell de l’any per setmana. Ara caldrà que aquest augmenti cada dia una mica per tal de preparar-se per l’AVRS.

Estic content ja que les sensacions comencen a ser millors, ja tocava desprès de molt de temps de sensacions mediocres.